 |
Ferrocarrils secundaris, turístics i
industrials a la Vall del Llobregat |
 |
A l'estació de La Pobla de Lillet hi ha una exposició de carrilets i trens històrics, miners i industrials de la vall del riu Llobregat, amb entrada lliure i horaris iguals que els del Tren del Ciment. La vall del riu Llobregat ha estat el bressol dels "carrilets" a Catalunya. Des de l'any 1885, els trens de via estreta van permetre el comerç, el moviment de la població i la comunicació de moltes poblacions, que havien quedat fora dels trajectes de les línies principals, amb les capitals. Les activitats industrials de la vall del Llobregat van propiciar l'establiment de ferrocarrils industrials, alguns de caràcter temporal, com a eina imprescindible per a la realització de la revolució industrial. L'activitat minera, tant de les sals potàssiques com del carbó, va originar nombroses instal·lacions de ferrocarrils industrials o de transport per cable, sent una de les més conegudes el mateix Tren del Ciment. A l'exposició es poden veure alguns dels elements més representatius de l'època dels carrilets i dels trens miners i industrials de la vall:
- Línies de ferrocarril a Catalunya
- Línies de ferrocarril de la vall del Llobregat
- El ferrocarril Manresa- Guardiola de Berguedà. El primer carrilet de Catalunya
- Els ferrocarrils miners. La mineria de sal, carbó i petroli
- Els ferrocarrils turístics. El cremallera de Montserrat
- Els ferrocarrils industrials en l'agricultura, siderúrgia i obres hidroelèctriques
- Material mòbil històric. Locomotores, vagons, cotxes de viatgers, vagonetes, etc.
- Com eren les professions de cap d'estació, fogoner, maquinista i miner de l'època
- Com eren els viatgers de l'època |
 |
Fotos de l'exposició |
|
Bernat Borràs - prohibida la reproducció de les fotos sense el permís de l'autor |
 |
 |
 |
 |
| Una sèrie de senyals antics donen la benvinguda a l'exposició (maig 2011) |
Nau on hi ha l'exposició de material (maig 2011) |
Banderola amb el nom de l'exposició "Ferrocarrils secundaris, turístics i industrials de la vall del Llobregat (maig 2011) |
Primers plafons, situant el ferrocarril a Catalunya i a la vall del riu (maig 2011) |
| |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
| Vista general de l'exposició del material ferroviari (maig 2011) |
Locomotora de vapor Berga 28. De tipus 0-3-0 WT formava part de l'antic ferrocarril de Manresa a Guardiola. Va ser construïda per Krauss Lokomotivfrabrik el 1896 i batejada com "Gironella". Va realitzar tota mena de serveis entre Manresa i Berga, especialment trens de viatgers i mercaderies lleugeres. Es va retirar els anys seixanta del S.XX i va ser exposada en un pedestal al parc de la Ciutadella (maig 2011) |
Cotxe de viatgers Compañía General de los Ferrocarriles Catalanes (CGFC). Cotxe de viatgers B-60, de segona classe que formaven part de la sèrie B-57-62, construïts per Franco-Belgue el 1920, i formava part del gruix de cotxes unificats de catalans. En diverses ocasions, tant aquest com un altre d'igual preservat han sigut renumerats i transformats i finalment preservat (maig 2011) |
Locomotora de vapor HSA 9 Vizcaya. De via mètrica que va ser fabricada per la firma H.K. Porter dels Estats Units el 1912. Originàriament va funcionar a la xarxa ferroviària Riegos y Fuerzas del Ebro (coneguda popularment com la Canadiense), en la construcció del canal de Seròs i l'embassament de Camarasa. Més tard va funcionar a les obres d'altres embassaments a Osca, fins que va ser venuda a les mines de Cistierna (León), on seria transformada al tipus 0-2-1 ST i funcionaria fins els anys seixanta. L'any 1988 seria preservada i restaurada (juliol 2005) |
| |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Locomotora de vapor SHE C. De via estreta (600 mm) construïda a
Lieja (Bèlgica) per l'empresa Société Anonyme des Ateliers de
Construction de la Meuse el 1901, i va ser destinada a les
explotacions carboníferes de la Mina Mariana (Astúries),
propietat de l'empresa catalana Sociedad Hullera Española (SHE).
Va funcionar fins els anys seixanta i poc després va ser enviada
a Barcelona per a col·locar-la de monument davant l'antic
pavelló de l'Instituto Nacional de Industria al Parc de
Montjuïc. Posteriorment va ser donada i restaurada (maig 2011) |
Locomotora de vapor del cremallera de Montserrat número 2 "Abat
Deàs". Locomotora de via mètrica (1.000 mm) i cremallera tipus
Abt que va ser construïda per la firma francesa Établissements
Cail el 1892 i procedeix de l'antic cremallera de Monistrol a
Montserrat, on va funcionar fins a la clausura de la línia el
1957. El 1974 la màquina va ser adquirida pel RACC (Reial
Automòbil Club de Catalunya), el qual l'exhibiria al Parc de
Gualba, però els incendis del 1994 destruirien completament
aquella recreació i es va decidir enviar-la al Museu del
Transport que portaria a terme la seva laboriosa restauració
(maig 2011) |
Detall de
la placa de la locomotora. En total el Cremallera de Montserrat
va tenir fins a 8 locomotores, 3 de les quals van resultar
implicades al famós accident de 1953, en el que van morir 6
persones i en van resultar ferides 107. La locomotora Abat Deàs
(5) va quedar tan malmesa que la seva placa va passar a la que
aleshores es deia Monistrol (2) (maig 2011) |
Cotxe
saló A-1 o cotxe del rei, ja que en ell va viatjar el rei Alfons
XIII per visitar Montserrat en dues ocasions. Aquest cotxe, per
ser el vagó insígnia de la línia, sempre ha sigut el millor
conservat. El 1925 se li va instal·lar calefacció a vapor, el
1929 es va reformar totalment en uns tallers de Barcelona i fins
abans de la Guerra Civil, sortia en comptades ocasions i sempre
amb personalitats (maig 2011) |
|
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Locomotora indústries Benet 2. Locomotora de benzina de via estreta (600 mm) que funcionava al petit ferrocarril que enllaçava la fàbrica de ciment d'indústries Benet a Ogassa (Ripollès) amb l'estació terme de Toralles de la línia de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses. Va ser fabricada a Alemanya per Orenstein & Koppel l'any 1934 i va prestar servei regular fins els anys seixanta. La locomotora va ser cedida el 1986 i restaurada (maig 2011) |
Locomotora CB-15. Locomotora elèctrica de via estreta (500 mm) que procedeix de la societat Carbones de Berga i va ser una de les primeres locomotores elèctriques que van funcionar a les mines de Catalunya. Construïda a Berlin (Alemanya) per l'Allgemeine Elektrizitats Gesellschaft (AEG) el 1929 i va funcionar fins el tancament de les mines a mitjans dels anys 80. La locomotora seria adquirida i restaurada amb motiu de la celebració dels 150 Anys del Ferrocarril a Barcelona (maig 2011) |
Locomotora Negrita. Locomotora dièsel de via estreta (600 mm) que va ser fabricada el 1967 a Köln (Alemanya) per la firma Klöckner-Humboldt-Deutz A.G. (Deutz) i formava part del tipus GZ30B, un dels models unificats d'aquell constructor. Procedeix del Grup Mines de Vallcebre de la societat Serchs SA (posteriorment Carbones de Berga SA). El tancament de les mines va determinar la seva retirada de la circulació a mitjans dels anys 80 i poc després seria preservada i restaurada (maig 2011) |
Locomotora HSA 4. Locomotora dièsel de via estreta (600 mm) que procedeix de l'empresa Hulleras de Sabero y Anexas (HSA) de Sabero (León) i té una història molt interessant. Va ser construïda per la firma Ruhrthaler a Mulheim (Alemanya) en plena Segona Guerra Mundial (el 1943) i va arribar a l'Estat espanyol per mitjà d'una complicada operació triangular en la que es va canviar per un carregament de wolfram. La locomotora va funcionar regularment fins que el 1988 va ser adquirida i posteriorment restaurada (maig 2011) |
| |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Locomotores Tres Amigos 1 i 2. Locomotora dièsel de via estreta (600 mm) que va ser fabricada el 1967 a Cornellà per la firma CFI (Construcciones Ferroviarias e Industriales), la filial catalana de l'empresa alemanya Orenstein & Koppel. Originàriament va funcionar al petit ferrocarril industrial de via 500 mm d 'unes pedreres de Toledo, però el 1975 va ser adquirida per les mines de Carbó d'Almatret, de l'empresa Muñoz Solé Hermanos S.A. on prestaria servei regular fins que el 1989 seria donada i restaurada (juliol 2005) |
Locomotora Cloratita 1. Locomotora de benzina de via estreta (600 mm) que va ser construïda a Alemanya el 1930 per l'empresa Orenstein & Koppel i originàriament va ser utilitzada per a la construcció del pantà de Flix, encara que posteriorment també funcionaria a la xarxa de via estreta de la fàbrica de l'Electro-Química de Flix SA i a les mines de carbó de la societat Cloratita d'Almatret (Segrià), on seria conservada per l'antic director d'aquella empresa, fins que el 1989 el sr. Ariño procediria a la seva donació i posterior restauració (juliol 2005) |
Locomotora Salines de la Trinitat.Locomotora dièsel de via estreta (770 mm) que va funcionar a les Salines de la Trinitat al Delta de l'Ebre, situades a la Punta dels Alfacs (Montsià). Fou construïda per la firma suïssa Robert Aebi & Co (RACO) l'any 1949 i originàriament era d'ample de via de 500 mm, amb la cabina descoberta. Els anys seixanta fou transformada als tallers de l'empresa INFOSA, propietària de les salines, una societat que el 1987 faria donació de la locomotora i seria posteriorment restaurada (juliol 2005) |
| |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
| Locomotora EPSA 1. Locomotora dièsel de via mètrica (1000 mm) que va ser construïda el 1966 per l'empresa Metalúrgica de San Martín de Barcelona sota llicència de la firma alemanya Gmeinder. Procedeix de les mines de potassa de Sallent, encara que originàriament va funcionar a les mines de potassa de Balsareny de l'empresa Explotaciones Potásicas SA (EPSA). L'any 1989, la societat Ercros propietària d'ambdues mines, en faria donació i seria posteriorment restaurada (juliol 2005) |
Vagó porta-menjars "Hulleras de Sabero". Aquest furgó de via estreta (600 mm) va ser construït als tallers d'Hulleras de Sabero i destinat a l'únic ferrocarril que tenia les mines de Sabero. La seva principal comesa era el transport del menjar dels miners entre el poble i les mines. Per dins tenia diversos prestatges que feien servir les dones dels empleats per dipositar, cada migdia, les carmanyoles amb el menjar (maig 2011) |
Vagoneta d'explosius. Vagoneta de via estreta (600 mm), procedent de la societat Carbones de Berga, S.A., que va funcionar a les mines de Vallcebre (Berguedà). El seu característic color vermell i el rètol transversal amb la indicació d'explosius, fan palesa la seva condició de vehicle especial, ja que s'emprava per al transports dels explosius que s'utilitzaven a les diferents galeries de l'interior de la mina (maig 2011) |
Vagó jardinera. En aquests senzills vagons pujaven els operaris per al seu transports a les mines. Els seients eren orientables segons la marxa. També cal destacar el fre manual, ja que el vagó no anava sempre acoblat a una locomotora, sinó que alguns cops eren empesos (maig 2011) |
|
