 |
Cremallera del Pilatus |
 |
Pilatusbahn
darrera actualització:
25/09/2011 |
 |
El cremallera
del mont Pilatus va ser inaugurat l'any 1.889 i enllaça
Alpnachstad (al costat del llac de Lucerna o dels Quatre
Cantons) amb el mont Pilatus, a 2.070 metres d'altitud,
pujant un desnivell de més de 1.600 metres en només 4,3
km. El cremallera assoleix un pendent de fins el 48% i
una mitjana del 38%, que el converteix en el més
inclinat del món. Per superar aquests forts pendents,
utilitza el sistema de doble cremallera horitzontal
Locher. La línia té una amplada de via de 800mm sense
balast (la via va fixada sobre roca sòlida directament)
i està electrificada a 1.550V en corrent contínua des de
1.937. El traçat és de via única, amb una via
d'apartador i cotxeres a Alpnachstad, una via
d'encreuament a l'estació de mig recorregut (Ämsigen) i
tres vies a l'estació superior de Pilatus Kulm. Donat el
sistema de cremallera utilitzat, no hi ha canvis
d'agulles convencionals i s'utilitzen carros
transbordadors o bé giratoris per orientar les vies o
moure els trens cap a la direcció desitjada. Els 10
trens que recorren la línia van ser construïts per SLM i
són tots d'un sol cotxe amb 5 compartiments per a 8
persones esglaonats (com un funicular convencional). Els
trens circulen a una velocitat màxima de 9-12 km/h;
durant el descens baixen per gravetat i amb el pantògraf
baixat. Els diferents combois circulen marxa a la vista
en un paquet de trens ascendent i un descendent, que es
creuen a l'estació intermèdia. La línia opera només de
maig a novembre. Donades les limitacions de capacitat de
transport de la línia (340 persones/hora) en dies punta
cal esperar força temps a les estacions per accedir als
trens i juntament amb el bitllet es dóna una hora de
reserva per al tren de pujada. |
Seleccioneu una zona o estació per
veure'n fotos:
Els trens
- Automotors Bhe1/2 21-30
 |
 |
 |
 |
| L'automotor
Bhe1/2 número 25 iniciant el descens des del mont
Pilatus (agost 2011) |
Interior de
l'automotor del ferrocarril del Pilatus (agost 2011) |
Part
inferior del vehicle, amb la cabina de conducció (agost
2011) |
Regulador de
velocitat de la cabina costat muntanya d'un dels
automotors (agost 2011) |
|
La cremallera tipus Locher |
|
 |
El sistema de
cremallera inventat per Eduard Locher té les dents
situades als laterals en comptes de ser a la part
superior, engranades per dues rodes a la locomotora.
Aquest sistema permet el seu ús en pendents més
pronunciats que els altres sistemes, les dents dels
quals poden saltar fora de la via. El sistema Locher es
pot usar en pendents de fins a 1 a 2 (50%). El sistema
de cremallera Abt està limitat a pendents de fins a 1 a
4 (25%). La cremallera Locher ofereix una fixació a la
via molt estable, evitant que el vehicles bolquin fins i
tot en casos de forts vents. El principal problema de la
cremallera Locher és la impossibilitat de fer agulles
convencionals per canviar de via, i cal situar carros
transbordadors o altres sistemes més complexos.
En ferrocarrils públics només s'utilitza al cremallera
del Pilatus, tot i que també és usat en alguns
ferrocarrils miners europeus. |
 |
Enllaços
|
English
