 |
 |
 |
 |
|
AV23.Línia
Figueres-Perpinyà |
| Figueres-Vilafant -
Perpinyà |
|
| Denominació oficial: Línia
d'alta velocitat mixta internacional Figueres-Perpinyà | Origen AV23:
Figueres-Vilafant | Final AV23: Perpinyà |
| Ample de via: 1.435 mm |
Longitud:
44,4 km (tram concessió LFP Perthus),
2,8 km (tram adif) i 4,3 km (tram SNCF Réseau) |
Doble via:
Figueres-Perpinyà |
Electrificació:
25 kV
ca (1.500 V cc a entre El Soler i Perpinyà) |
| Estacions de viatgers:
2 en servei |
Base de manteniment: 1 |
Serveis: Viatgers i mercaderies
(mixta) |
Obertura: 2.010 |
| DESCRIPCIÓ
GENERAL |
|
La
línia AV23 forma part de la xarxa d'altes prestacions en
ample internacional a Catalunya i enllaça Figueres i
Perpinyà, unint el principat i la Catalunya nord i es
tracta d'una línia interestatal d'enllaç entre la xarxa
d'adif i la de SNCF Réseau. La línia AV23 s'inicia a l'estació
de Figueres-Vilafant, per seguidament entrar al túnel de
Llers de 1,7 km de longitud. A la sortida del túnel
s'acaba el tram d'adif i s'inicia la concessió de LFP
Perthus (fins a 2016 TP
Ferro, que va construir i explotar la infraestructura de
la línia inicialment). Es tracta d'un tram de 18,85 km fins al túnel
del Pertús. En 1 km s'arriba a la base de manteniment de
Llers, amb 3 vies d'apartador i 1 via morta. La línia
segueix cap al nord pel corredor definit per l'AP-7 i la
N-II i passa pel viaducte sobre el riu Muga, a Pont de
Molins, de 650 metres de longitud i uns 50 metres
d'alçada màxima. Més al nord el traçat passa pel
viaducte del riu Ricardell, de 570 metres de llarg, a
l'oest de Biure. El recorregut segueix i passa per dos
túnels artificials (Hostal Nou i Puig Pedrell), dos
viaductes (Torrent de Bosquerós i Riera del Gou) i
arriba a la Jonquera. En aquest punt hi ha un punt de
banalització, per passar d'una via a l'altra i
seguidament dos viaductes per creuar el riu Llobregat
d'Empordà. Després de 19 km des de Llers, s'arriba al
túnel del Pertús, que salva els Pirineus. El túnel del
Pertús consta de dos tubs de via única de 8,25 km de
longitud i un diàmetre interior útil de 8,7 m. Els tubs
estan comunicats, cada 200m, mitjançant 41 galeries de
comunicació per a evacuació en situacions d'emergència i
4 galeries tècniques per a allotjar les instal·lacions
del túnel. A la sortida del túnel, ja a la Catalunya
nord, la línia passa sobre el riu Tec per un viaducte de
392 metres de longitud i pel costat de la via
d'apartador de seguretat de Tessera. La via d'alta
velocitat passa per sobre la línia de mercaderies d'Elna
al Voló i arriba al salt de moltó per canviar el sentit
de la marxa de la dreta a l'esquerra: la via sentit nord
passa per sobre de l'altra via. El traçat discorre per
la plana del Rosselló sense dificultats, amb un viaducte
sobre l'autopista A-9 i un altre sobre el riu Reart. A
l'alçada de Toluges les dues vies es separen i deixen el
què algun dia seguirà cap a Montpellier en alta
velocitat i giren cap a l'est per entroncar amb la línia
convencional de Perpinyà a Vilafranca de Conflent a
l'alçada de l'estació de mercaderies del Soler. Aquí
també finalitza la concessió de LFP Perthus (17,26 km des
del túnel del Pertús) i s'inicia la xarxa de la SNCF
Réseau. El
tram fins a Perpinyà és de doble via convencional en un
tram de 4,3 km recte, que gira cap al nord a l'entrada
de l'estació rossellonenca. |
|
| HISTÒRIA |
La línia
d'alta velocitat de Figueres a Perpinyà forma part de la
línia que enllaça Barcelona amb França. El
tram de Barcelona a França en ample internacional (UIC)
ja va ser planificat els anys vuitanta per part de
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. L'any 1990
hi havia un projecte finalitzat i de fet aquell any la
línia Sevilla- Madrid- Barcelona- frontera es va
qualificar d'infraestructura d'interès comunitari. La
Generalitat ja havia fet totes les reserves
urbanístiques necessàries per al pas del tren.
El tram entre Figueres i Perpinyà es va construir amb el
sistema de concessió, que es va atribuir el febrer de
2004 al consorci TP Ferro, que integra les empreses
Eiffage (França) i ACS/Dragados (Espanya). L'agrupació
s'encarregaria de la construcció de la línia, per un
cost estimat de 1.100 milions d'euros, i de l'explotació
per un període de 50 anys. La línia va rebre una
subvenció pública de 540 milions d'euros per part de la
UE, França i Espanya. El febrer de 2008 TP Ferro
finalitzava totalment la construcció del seu tram, que
finalitzava enmig del no res al terme municipal de
Llers. Mancava el tram d'adif fins a l'estació de
Figueres-Vilafant, que es va finalitzar i posar en
servei el desembre de 2010. En aquella data començarien
a circular els trens de mercaderies i dos trens TGV
diaris entre París i Figueres-Vilafant. Donat el retard
de les obres i de les poques circulacions pel tram de TP
Ferro, inferiors a les previstes, la concessionària ha
rebut indemnitzacions i compensacions. El desembre de
2013 finalment s'iniciaven les circulacions de trens
directes entre Barcelona i França, que marquen l'inici
d'un creixement del nombre de trens per aquest tram de
línia. El 2016 TP Ferro es dissol i es crea la societat
Línea Figueras Perpignan S.A. o LFP, una empresa
binacional participada al 50% pels dos gestors
d'infraestructures nacionals d'ambdós països: ADIF i
SNCF Réseau. L'11 de desembre de 2022 deixava d'operar
l'aliança renfe-SNCF en cooperació, passant a ser els
únics serveis a França els trens TGV de Barcelona a
París de l'operadora SNCF en solitari. El 13 de juliol
de 2023 Renfe iniciava el servei en solitari de
Barcelona a Lyon i el 28 de juliol de 2023 de Madrid i
Barcelona a Marseille. |
|
| SERVEIS,
TRENS I EXPLOTACIÓ |
| Viatgers |
SNCF TGV inOui
Renfe AVE |
| Mercaderies |
Renfe Mercaderies
Captrain
Transfesa |
L'explotació de la línia
AV23 té dues tipologies de circulacions
diferenciades: viatgers i mercaderies.
De viatgers actualment hi circulen els
TGV inOui amb trens 2N2 3UH de 2 pisos de
l'operadora SNCF i els trens de Renfe AVE sèrie
100F amb els serveis Barcelona-Lyon i
Madrid-Barcelona-Marseille. Fins el desembre de
2022 tots els trens internacionals eren AVE-TGV
de Renfe/SNCF en cooperació, que a més dels
serveis a París, Lyon i Marseille comptava amb
un tren de Barcelona a Toulouse.
D'altra banda, hi circulen trens de mercaderies
d'ample internacional (1.435 mm), que aprofiten
els solcs que els deixen lliures els trens
d'alta velocitat, passant per la línia
convencional Barcelona Morrot-Can Tunis-El
Papiol/Castellbisbal-Mollet que està equipada
amb tercer carril i la LAV des de Mollet fins a
Figueres Vilafant, on enllacen directament amb
el tram de secció internacional.
Els trens de mercaderies de Renfe enllacen el
port de Barcelona amb Tavaux (VTG-Inovyn),
Ludwigshafen i Duisburg (Kombiverkehr) i Busto
(Hupac IT), passant per la línia convencional
Port-Can Tunis-El Papiol/Castellbisbal-Mollet;
aquests trens són remolcats exclusivament per
locomotores sèrie 252 de Renfe d'ample UIC
especialment adaptades per a aquests serveis.
Els trens de mercaderies de l'operador Captrain
circulen des del 2022 remolcats per les
locomotores Euro 6000 de Stadler, amb els
serveis entre Barcelona Morrot o Can Tunis fins
a Bettembourg (Viia), Antwerpen (Hupac BE),
Schwertberg i Montbeliard / Île Napoléon. Per la
seva part, els trens de mercaderies de Transfesa
circulen remolcats per locomotores Euro 6000 de
Stadler amb els serveis de Barcelona a Mannheim. |
 |
|
|
| DADES
TÈCNIQUES |
| Rampa màxima (‰) |
18 |
| Radi mínim
(m) |
7.000 |
| Peralt màxim
(mm) |
135 |
| Velocitat màxima
genèrica (km/h) |
Viatgers 300 | Mercaderies
amb ERTMS-1 140, sense ERTMS-1 100 | Locomotores
aïllades amb ERTMS-1 160, sense ERTMS-1 100 |
| Velocitat mínima
genèrica (km/h) |
Viatgers 120 | Mercaderies
80 | Locomotores aïllades 60 |
| Tipologia
electrificació |
25 kV ca |
| Longituds
màximes trens (m) |
Viatgers 400
Mercaderies 750 |
| Sistema de
senyalització |
ERTMS Nivell 1 |
|
|
|
Línies de tren d'alta
velocitat
