 |
Línia
Barcelona-Vallès |
| Funicular
de Vallvidrera |
|
|
El
funicular de Vallvidrera es situa al terme municipal de Barcelona. Es va inaugurar
l'octubre de 1906 per tal de poder comunicar la línia del Vallès (estació Peu del
Funicular) amb el poble de Vallvidrera i va ser contruït per la companyia del Ferrocarril Sarrià Barcelona (FSB). De fet, després de l'última renovació,
el funicular ja es considera integrat a la xarxa del Metro del Vallès. Els seus
origens, però, es remunten a l'abril de 1906 quan va arribar a l'estació inferior del funicular el tramvia de la Companyia General de Tramvies des de la plaça Sarrià, en un principi numerat com a línia 9 i posteriorment línia 14. L'enllaç tramviaire va ser sempre en via mètrica i va sobreviure fins el 1939, quan es va escurçar fins a la plaça Borràs. D'altra banda el Ferrocarril Sarrià-Barcelona (FSB) volia enllaçar també amb el funicular i ho va fer amb el tramvia pel carrer Anglí, conegut com a tramvia de 5 per la gran rebaixa que va fer la companyia per obtenir-ne la concessió. El tramvia del carrer Anglí va arribar a l'estació inferior del funicular el desembre de 1906, dos mesos després de la inauguració del funicular de Vallvidrera. Des de 1908 i fins el 1916 va estar en servei un baixador en el recorregut del funicular (a la mateixa distància de l'encreuament que el baixador de la carretera de les Aigües i que encara es pot veure actualment) on es podia enllaçar amb un petit ferrocarril anomenat Mina-Grott. El Mina-Grott aprofitava el túnel que portava a Sarrià l'aigua del pantà de Vallvidrera, tenia una via de 600mm d'amplada i un sol cotxe amb capacitat per a 36 viatgers. El 1916 es va posar en servei el primer tram de la línia del Vallès entre Sarrià i Les Planes i es va escapçar la línia del tramvia d'Anglí, passant a fer l'enllaç directament amb el ferrocarril a la nova estació a cota de la boca sud del túnel de Collserola de Peu del Funicular. El 1976 es van reformar els cotxes, pintant-los de color gris amb franges verdes, de manera semblant a les unitats 400 i amb nous frontals. El 1979 es va integrar a la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i el 1981es van reformar novament els cotxes, sent pintats de color marró. El 1988 es va procedir a la darrera reforma dels cotxes primitius. El 1998 es va tancar l'antic funicular i es va procedir a una reforma integral de la línia. Va estar tancat durant tan sols quatre mesos en els que es
va canviar tota la plataforma de la via, les estacions i els vehicles. Tot això
ha permès que el funicular funcioni de manera totalment automàtica, amb la via protegida amb portes d'andana a les estacions. De fet és
com un ascensor ja que a l'interior dels cotxes i al baixador de la Carretera de les Aigües hi ha uns polsadors per sol.licitar la parada
on es vol baixar i activar la instal·lació. |
| Característiques del Funicular de Vallvidrera actual |
| Constructor |
Gangloff-Von Roll |
 |
| Longitud de la línia |
736,6 m |
| Altitud Vallvidrera Inferior |
192 m |
| Altitud Vallvidrera Superior |
351 m |
| Desnivell |
158 m |
| Pendent màxim |
28,9 % |
| Vehicles |
2 |
| Capacitat dels vehicles |
50 persones |
| Capacitat de transport (en un sol sentit) |
1.820 persones/hora |
| Velocitat |
5,0 m/s |
| Temps de recorregut (sense parades) |
2' 50" |
| Diàmetre del cable |
30 mm (Fatzer) |
| Potència del motor |
160 kW |
| Amplada de via |
1.000 mm |
Els
vehicles |
|
Els dos vehicles estan fabricats per Gangloff a
Berna, amb bastidor d'acer i caixa d'alumini. La longitud és de 8,24
metres i l'amplada de 2,52 metres. El pes és de 8.160 kg i
l'alimentació a 220 V es fa mitjançant tercer carril. La capacitat
dels vehicles és de 50 viatgers i té tres departaments esglaonats,
amb deu seients al departament superior. Al departament inferior
antigament hi havia deu seients però es van eliminar per permetre
una major comoditat quan hi ha aglomeracions d'usuaris. El
departament central té una porta d'accés per costat d'accionament
electromecànic i quatre seients plegables. La porta central queda
anivellada amb l'andana, fent accessible la instal·lació a PMR. Els
vehicles disposen d'aire acondicionat i uns grans finestrals per
veure el paisatge. A l'interior del vehicle hi ha uns polsadors
tipus ascensor per seleccionar la destinació, de manera que si ningú
activa la instal·lació el funicular no circula i espera el següent
horari. |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Vista general d'un dels vehicles del funicular de Vallvidrera (octubre 2010) |
Departament superior del funicular, amb cinc seients laterals
(octubre 2010) |
Departament inferior del funicular, sense seients i amb recolzadors
(octubre 2010) |
Polsadors per sol·licitar la destinació (octubre 2010) |
Vista del departament inferior, quan encara hi havia seients (febrer
2005) |
|
La renovació de 1998 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Els dos cotxes a l'encreuament encara amb la nova línia en construcció |
Vista dels dos cotxes a l'encreuament encara sense haver-se mogut i
sense numeració ni logotips |
Detall de les politges i el cable, totalment noves i sens utilitzar |
Des del baixador de la carretera de les Aigües amb la via posada sense
el tercer carril ni els llums i amb l'andana no remodelada |
Pont de la carretera de les Aigües amb els dos cotxes recent instal·lats |
Detall de la roda de plana que és el "secret" per als encreuaments,
juntament amb la roda de doble pestanya de l'altre costat |
Centenari del Funicular
24/10/2006 |
 |
 |
 |
 |
|
Parlaments del president de FGC, Joan Torres, en el dia del
centenari del Funicular |
Discurs de la regidora del
districte Sarrià-Sant Gervasi, Catalina Carreras-Moysi |
Parlaments del Secretari de
Mobilitat Manel Nadal del Departament d'Obres Públiques de la
Generalitat |
Placa commemorativa del
centenari a l'estació de Vallvidrera-Superior |
|
