 |
Els antics combois d'origen nord-americà no van acabar de donar mai els resultats esperats i a primers anys quaranta del segle XX la companyia va decidir desballastar-ne 12 i aprofitar-ne alguns dels seus components per a la nova sèrie 400. El primer tren prototip es va construir el 1944, destacant-ne el disseny innovador i avançat per l'època, com les grans finestres panoràmiques, els dos grans fanals davanters al sostre i la construcció amb soldadura elèctrica en lloc de reblons. El tren prototip anava pintat de colors crema i marró. El model definitiu d'unitat 400 era de major longitud i sense finestres panoràmiques, posant-se en servei el primer automotor el 1946 (el 502), construits íntegrament als taller de Sarrià. El 1947 es van construir dos nous automotors, pintats amb els característics tons unificats de la companyia de color verdós i gris verdós. Entre 1944 i 1952 es van construir un total de 14 automotors (401 a 406, 501 a 506 i 903 a 904) i set remolcs (801 a 807) que formaven set composicions de tres cotxes que feien serveis entre Barcelona, Sant Cugat, Sabadell i Terrassa. Els anys seixanta del segle XX es va construir més automotors 400 per substituir totalment els antics trens Brill. Entre 1967 i 1977 es van construir als tallers de Sarrià 14 automotors més, amb una major potència de tracció (407 a 413 i 507 a 513) a més de set nous remolcs (808 a 814), formant 7 noves composicions de tres cotxes. L'accés als trens es feia per dues portes a cada costat d'accionament automàtic. En alguns trens la porta era un de gran d'una sola fulla i en d'altres més moderns eren de dues fulles. L'interior dels trens està format per seients en disposició tertúlia i 2+2. Els automotors 500 i els remolcs 800 eren de 3a classe i els seients eren de fusta (posteriorment de skay). Els automotors 400 eren de 2a classe i els seients estaven tapissats de vellut de color verd. Alguns remolcs diposaven de furgó. A partir de 1979 i ja amb la xarxa integrada a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es van modernitzar els automotors 400/500 entre 1980 i 1991. Es va sanejar la carrosseria, es van suprimir els antics faldons protectors, es va modernitzar l'interior, es van ampliar les cabines de conducció i es va substituir el sistema de fre, a més de millores a nivell de seguretat. Durant els anys vuitanta es van adaptar trens de la sèrie 600 "pericos" per al servei suburbà (609, 614 i 612). A partir de 1988 l'increment de viatgers va decidir a FGC formar composicions de 4 cotxes, mitjançant 8 automotors sense cabina (701 a 708), procedents també de la sèrie 600 "pericos" i similars als remolcs modernitzats. L'interior de tots els trens i totes les classes es va dotar de seients tapissats de vellut de color verd. La sèrie 400-500 es va retirar del servei el 1996, malgrat que fins el 2003 es va utilitzar esporàdicament una composició per als trens llançadora de Sarrià a Reina Elisenda. Actualment es manté la composició històrica formada pels automotors números 413-805-507, tot i que el 1998 es van renumerar com a 409-809-507 (restaurats a estat d'origen entre 1998 i 1999). L'automotor actualment numerat com a 409 es va construir el1973, el remolc 809 el 1949 i l'automotor 507 el 1967. La composició del tren "granota" s'utilitza actualment per a viatges especials a la línia Barcelona-Vallès.
Bibliografia: "El Ferrocarril Metropolità del Vallès" (Antoni Mañé i Sàbat). Edicions El Mirador, 2004 i Revista Carril número 53 |
