---

TRAÇAT

El traçat dissenyat comença en el PK 9+606, d’acord amb el quilometratge de la via 1, entre les estacions de Sant Quirze i Sabadell Estació actuals. La línia perd cota i en 200 metres s'endinsa en el recorregut subterrani, amb túnel executat entre pantalles des del passeig de Can Feu fins l'actual Sabadell Estació, que passa a ser subterrània. A partir d'aquest punt el túnel passa de ser únic per a les dues vies a ser amb dos túnels paral·lels executats amb tuneladora. La línia gira a la dreta i descriu una llarga corba a l'esquerra fins arribar a la nova estació de Sabadell Plaça Major, situada en ple centre urbà de Sabadell. El traçat es dirigeix cap al nord i gira novament cap a l'esquerra lleguerament per encarar la recta que la menarà fins a Sabadell Eix Macià. Des d'aquest punt es dirigeix cap a la plaça Espanya, on es situa l'intercanviador amb la línia de via ampla de Sabadell Nord. Fins a Ca n'Oriac descriurà un traçat amb corba a l'esquerra i una de més curta a la dreta. La via anirà sobre llosa flotant i la catenària serà rígida. Hi haurà una passarel·la d'evacuació a tot el llarg del túnel.

---

INFRAESTRUCTURA I TÚNEL

La totalitat de la nova línia serà en traçat soterrat, perforats en gran part mitjançant tuneladora. Es fan dos túnels paral·lels d'una única via, de 6,75 metres de diàmetre, amb galeries d'interconnexió entre ells (com a via d'evacuació d'emergència un de l'altre) cada 250 metres. El dipòsit de trens, les noves estacions i el tram entre Sabadell Estació i el passeig de Can Feues fa una excavació entre pantalles i posteriorment es tapa. Les dues tuneladores perforen des del pou del parc del Nord fins al pou de Sabadell Estació.
	La tuneladora (TBM, Tunnel Boring Machine) Les dues tuneladores que perforen cada un dels dos túnels de 4,9 quilòmetres del perllongament de Terrassa procedien del Canadà. Els dos túnels en paral·lel es situen a 10 metres de distància mínima entre eixos i es van perforar des del dipòsit de Can Roca fins a Terrassa  Rambla. Les característiques tècniques d’ambdues màquines eren similars, amb un diàmetre d’excavació de 6,86 metres, 90 metres de longitud i 715 tones de pes cadascuna. Les tuneladores eren tipus amb escut de balanç de pressió de terres (EPB). El material és extret de la cambra de terres mitjançant un vis sense fi. Variant la força d'empenta d'avanç i la velocitat d'extracció del cargol, s'aconsegueix controlar la pressió de balanç de les terres, per a què aquesta garanteixi l'estabilitat del front i es minimitzin els assentaments en superfície. Per facilitar l'evacuació de productes poc plàstics amb cargols, sovint s'han d'injectar productes químics per augmentar la plasticitat dels terrenys. Les dovelles són de 0,30 metres de gruix.