| HISTÒRIA |
La línia L1 del
Metro de Barcelona és la segona més antiga de la xarxa
del Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Va néixer de
la necessitat d'unir les diferents estacions de
ferrocarril que hi havia a principis del segle XX. És
per aquest motiu que es va construir amb l'ample de via
de 1674mm (ample de via ibèric antic) ja que havia de
servir pel pas dels trens de la xarxa de via ampla de
Catalunya. El primer tram de la línia del Metro
Transversal de Barcelona (FMTB) es va inaugurar el 10 de
juny de 1926 entre les estacions de la Bordeta (entre
les actuals Santa Eulàlia i Mercat Nou) i Catalunya. L'1
de juliol de 1932 es va prolongar la línia a
Bordeta-Cocheras (Santa Eulàlia) per un extrem i a
Triunfo-Norte (Arc de Triomf) per l'altre. L'1 d'abril
de 1933 la línia arribava fins a Marina. El 23 de juny
de 1951 s'ampliava la línia fins a Clot, el 8 de maig de
1953 a Navas de Tolosa (Navas), el 26 de gener de 1954 a
Sagrera i el 15 de maig de 1954 a Fabra i Puig. L'any 1961 es va
municipalitzar la línia amb la fusió entre les
companyies del Ferrocarril Metropolità Transversal de
Barcelona (actual L1) i del Gran Metropolità de Barcelona
(actual L3),
passant a ser conegut el traçat del Metro Transversal com a línia I.
El 14 de març de 1968 es prolongava fins a Torras i
Bages. El 1980 la línia s'integrava al
Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) i el 1982 la
línia I passava a denominar-se L1 amb el color vermell.
El 21 de desembre de 1983 l'L1 es prolongava a Santa
Coloma i el 23 de desembre de 1983 per l'altre extrem la
línia arribava a Torrassa incloent la nova estació
semisoterrada de Santa Eulàlia, havent-se clausurat
l'antic tram en superfície entre la Bordeta i Santa
Eulàlia el juliol de 1980. El 24 d'abril de 1987 l'L1 es
prolongava a Avinguda Carrilet i finalment el 19
d'octubre de 1989 arribava a Feixa Llarga (Hospital de
Bellvitge). El 18 de febrer de 1992 s'inaugurava la
darrera ampliació entre Santa Coloma i Fondo. L'any 2002
es va substituir l'alimentació per tercer carril a
catenària rígida. Entre 2006 i 2008 es va ampliar la cua
de maniobres d'Hospital de Bellvitge per poder-hi
estacionar fins a 21 trens.
La línia L1 està previst
prolongar-la en un futur de Fondo fins a Badalona
Estació de Rodalies, passant per Montigalà, Lloreda-Sant
Crist, Bufalà i Badalona Pompeu Fabra. Per l'altre
extrem hi ha estudis per prolongar-la d'Hospital de
Bellvitge al Prat-Estació.
El parc de material que ha circulat per la línia L1 el
van formar inicialment 12 trens de la sèrie 100. Més
endavant el 1944 van entrar en servei 4 trens de la
sèrie 200 i entre 1953 i 1955 10 trens de la sèrie 300
(renumerats posteriorment com a sèrie 200B), que eren
composicions Motor-Remolc (M+R), tot i que acabarien
sent habituals les composicions M+R+M. Entre 1958 i 1968
van entrar en servei 80 vehicles de la sèrie 400 formant
20 composicions de 3 cotxes M+R+M i 20 cotxes motors
més, que arribarien a formar composicions de 4 cotxes
(M+R+M-M). El 1979 es retiraven de la circulació els
trens de la sèrie 100, tot i que entre 1981 i 1987
circularien els trens 131-125-126 com a composició
històrica els diumenges i festius. El 1987 va entrar en servei la
primera de les 24 composicions de 5 cotxes de la sèrie 4000,
que passarien a assumir la totalitat dels serveis a
l'L1, retirant-se la resta de material antic de les
sèries 200, 200B i 400. El 2007 entraven en servei 10
unitats de la sèrie 6000, a la vegada que s'iniciava la
reforma integral dels 24 trens de la sèrie 4000. El 2020
es posaven en servei 4 trens més de la sèrie 6000. El
juliol de 2023 entrava en servei la primera
unitat de la sèrie 8000, del lot de 24 trens que van
substituir la totalitat de les unitats de la sèrie 4000 per la presència d'amiant. |
|
| DESCRIPCIÓ I
TRAÇAT |
|
La línia L1 és en
doble via soterrada, excepte el tram a la sortida de
Santa Eulàlia. L'L1 s'inicia a Hospital de Bellvitge, on
hi ha un túnel i cua de maniobres que pot arribar a
acollir fins a 21 trens en 3 vies prinicipals i 3 vies
auxiliars. L'estació d'Hospital de Bellvitge es troba a
la banda nord de l'avinguda de la Granvia de
l'Hospitalet, girant posteriorment cap al nord per la
rambla de la Marina per Bellvitge i Avinguda Carrilet.
Posteriorment creua el centre de l'Hospitalet per sota
la rambla Just Oliveras. Un cop passada l'estació de
Rambla Just Oliveras, on enllaça amb la línia de via
ampla de Vilafranca el traçat gira 90 graus a la dreta
cap a Can Serra, Florida, Torrassa i Santa Eulàlia. A la
sortida de Santa Eulàlia el traçat emergeix a la
superfície, deixant a la dreta la històrica cotxera de
Santa Eulàlia, que disposa de fins a 5 vies.
Posteriorment el traçat segueix pel cobriment del
"calaix de Sants", construït entre 2008 i 2009, i arriba
a Mercat Nou. Després de Mercat Nou s'entra al túnel
històric de 1926 i gira cap al carrer de Sants, amb les
estacions de Plaça de Sants i Hostafrancs. L'estació
d'Espanya es troba a la corba del traçat entre el carrer
de Sants i la Gran Via de les Corts Catalanes, sota la
plaça d'Espanya, amb intercanvi amb l'L3 i FGC. El
traçat segueix recte per Rocafort i Urgell, girant a
Universitat per enfilar la ronda Universitat. A partir
d'aquest punt cadascuna de les vies es troba a un costat
de les dues vies centrals de la línia de via ampla. A la
plaça de Catalunya, hi ha l'intercanvi amb L3, Rodalies
i FGC. El traçat continua sota la rona de Sant Pere per
túnels independents de via única i paral·lels als de la
línia de via ampla cap a Urquinaona i Arc de Triomf, on
es pot fer intercanvi a Rodalies i a l'estació
d'autobusos. La línia L1 segueix sota el parc de
l'Estació del Nord cap a l'avinguda Meridiana, on hi ha
l'estació de Marina. Al nord de Marina es recupera el
túnel del metro amb dues vies, que discorre sota
l'avinguda Meridiana i en paral·lel amb el de la línia
de via ampla, que es troba al costat oest del túnel de
l'L1. El traçat continua sota l'avinguda Meridiana, per
la banda est del vial, amb les estacions de Glòries,
Clot, Navas i La Sagrera-Meridiana. A la sortida de la
Sagrera-Meridiana hi ha l'accés a la cotxera de La
Sagrera, amb 5 vies, situada entre els carrers Felip II,
Josep Estivill i Hondures. El traçat de l'L1 segueix per
avinguda Meridiana fins a Fabra i Puig, on hi ha
l'estació de Rodalies i l'estació d'autobusos. L'L1
descriu una "S" sota les cases de Sant Andreu, fins a la
plaça d'Orfila, on hi ha l'estació de Sant Andreu. L'L1
continua per sota el passeig de Torras i Bages fins a
l'estació del mateix nom, que té tres vies. El túnel
continua recte uns metres cap al nord, amb dues vies que
s'utilitzen per a estacionar trens. El traçat cap a
Santa Coloma enfila per túnels independents uns 350
metres, situant-se de nou les dues vies en un túnel únic
cap a Trinitat Vella, girant posteriorment sota el nus
viari de la Trinitat cap a Baró de Viver. L'L1 creua el
riu Besòs per sota, a la part nord del pont de Santa
Coloma, situant-se la línia seguidament al subsòl del
passeig de Llorenç Serra. A l'alçada de la plaça de la
Vila hi ha l'estació de Santa Coloma, continuant per la
rambla de Sant Sebastià i la rambla del Fondo fins a
l'estació terminal de Fondo, on es pot fer el canvi a la
línia L9. El túnel continua uns metres com a cua per a
estacionar-hi trens. |
|
