Les línies R5/R50 de la línia Llobregat-Anoia dels FGC uneixen la plaça Espanya de Barcelona i Manresa per l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Martorell, Abrera, Olesa de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet. La línia té els seus origens en el Camino de Hierro del Nordeste de España, inaugurat el 1912 com a línia suburbana i la Compañía General de los Ferrocarriles Catalanes (CGFC) entre 1922 i 1924 amb el tram de Martorell a Manresa. El 1979 s'integrava la xarxa a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El 1996 els serveis entre Barcelona i Manresa van passar a denominar-se R5, circulant com a semidirectes entre Barcelona i Martorell, ja que només feien parada a Barcelona, l'Hospitalet, Sant Boi, Sant Andreu de la Barca, Martorell Vila i Martorell Enllaç. Inicialment entre 1996 i febrer de 1999 va existir una línia R50 que feia serveis parcials entre Martorell Enllaç i Manresa Baixador, ja que la línia R5 completa únicament tenia un tren cada 2 hores i així el R50 enllaçava amb els trens de la línia R6, també circulant cada 2 hores. El febrer de 1999 amb l'electrificació del ramal de Martorell a Igualada i les noves unitats sèrie 213 es va eliminar la R50 i la línia R5 va passar a tenir un tren per hora que feia el recorregut complet entre Barcelona i Manresa, seguint semidirecte entre Martorell i Barcelona i a partir d'aleshores sense parada tampoc a Martorell Vila. A partir de maig de 2002 es van afegir com a parades de la línia R5 Ildefons Cerdà i Almeda. El febrer de 2008 es van posar en funcionament serveis parcials de la línia R5 entre Martorell Central i Manresa Baixador, que formaven part del projecte Metro Comarcal del Bages i permetien oferir trens cada 20 minuts a cadascun dels ramals en hora punta. A la vegada els trens de la línia R5 passaven a parar a totes les estacions excepte Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló i Martorell Vila. El juliol de 2012 es reestructuraven els serveis, passant novament tots els trens de la línia R5 a realitzar el trajecte sencer entre Barcelona i Manresa, sense transbordament a Martorell, i es creaven tres trens semidirectes per sentit en dia feiner denominats R50 sense parada a Magòria, Molí Nou, Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló, Can Ros, Quatre Camins, El Palau, Martorell Vila, Martorell Enllaç, Aeri de Montserrat i Castellbell i el Vilar, amb un estalvi d'uns 5 minuts de temps de trajecte.
Les línies R5/R50 actuals tenen 63,15 km amb un ample de via de 1.000 mm i 27 estacions amb parada (19 estacions línia R50), 12 de les quals subterrànies (entre Pl.Espanya i Cornellà-Riera, Pallejà, Sant Andreu de la Barca i Manresa Viladordis). Disposen de doble via en el tram entre Barcelona i Olesa de Montserrat, amb electrificació a 1500 V cc. Els trens que cobreixen la línia R5 actualment són les unitats 213 que triguen 1 hora i 27 minuts a completar la línia; els trens de la línia R50 triguen 1 hora i 22 minuts. La línia R5/R50 s'inicia a l'estació de Barcelona Pl.Espanya, habitualment per la nau de les vies 3 i 4, i enfila la Gran Via cap a Magòria-La Campana, Ildefons Cerdà i Europa | Fira, girant cap a Gornal i prenent el recorregut de l'avinguda Carrilet a Sant Josep. El recorregut segueix soterrat per l'Hospitalet-Av.Carrilet cap a Cornellà de Llobregat per sota el passeig dels Ferrocarrils Catalans per Almeda fins a sortir a la superfície després de Cornellà-Riera. Un cop a l'aire lliure passa per sota la ronda Litoral (A-2), les vies de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona i del ramal de mercaderies del Papiol a Can Tunis, ajuntant-se posteriorment a la línia general el ramal de mercaderies d'FGC fins al port de Barcelona. El traçat creua el riu Llobregat i arriba a Sant Boi, continuant la línia cap a l'estació de Molí Nou- Ciutat Cooperativa. El trajecte segueix per la plana del Llobregat per Colònia Güell i Santa Coloma de Cervelló, sense fer-hi parada, fins a passar per l'interior del nucli urbà de Sant Vicenç dels Horts i el baixador de Can Ros. Els trens segueixen per l'intercanviador de Quatre Camins i creuen per sota terra el nucli urbà de Pallejà. La línia continua per la superfície fins a Sant Andreu de la Barca, que també passa sota terra. Al nord de la població hi ha el baixador del Palau i posteriorment enfila un tram pel Vallès Occidental, creuant el riu Llobregat pel congost fins a Martorell Vila | Castellbisbal, on no té parada. El recorregut creua la línia de via ampla de Barcelona a Vilafranca i Tarragona i passa de nou el riu Llobregat per entrar al terme municipal de Martorell, primer amb l'intercanviador de Martorell Central i després l'estació de Martorell Enllaç, punt d'unió dels ramals d'Igualada i Manresa. La línia continua pel ramal de Manresa cap a Abrera i Olesa, on finalitza la doble via. El recorregut segueix vorejant el peu de la muntanya de Montserrat cap a Aeri de Montserrat i Monistrol de Montserrat, on enllaça amb el cremallera que puja al monestir. El trajecte segueix cap a Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet, abans d'enfilar cap a Manresa, on la línia R5/R50 disposa de tres estacions, Manresa Viladordis, que és subterrània, Manresa Alta i Manresa Baixador. |
