Les línies R6/R60 de la línia Llobregat-Anoia dels FGC uneixen la plaça Espanya de Barcelona i Igualada per l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Masquefa, Piera, Vallbona d'Anoia, Capellades, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí. La línia té els seus origens en el Ferrocarril Central Catalán posat en servei el 1892 com a línia de via estreta que unia Igualada amb Martorell, on hi havia el tren de via ampla, i en el Camino de Hierro del Nordeste de España, inaugurat el 1912 com a línia suburbana. El 1979 s'integrava la xarxa a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El 1996 els serveis entre Barcelona i Igualada van passar a denominar-se R6, circulant com a semidirectes entre Barcelona i Martorell, ja que només feien parada a Barcelona, l'Hospitalet, Sant Boi, Sant Andreu de la Barca, Martorell Vila i Martorell Enllaç. Inicialment entre 1996 i febrer de 1999 va existir una línia R60 que feia serveis parcials entre Martorell Enllaç i Igualada, ja que la línia R6 completa únicament tenia un tren cada 2 hores i així el R60 enllaçava amb els trens de la línia R5, també circulant cada 2 hores. El febrer de 1999 amb l'electrificació del ramal de Martorell a Igualada i les noves unitats sèrie 213 es va eliminar la R60 i la línia R6 va passar a tenir un tren per hora que feia el recorregut complet entre Barcelona i Igualada, seguint semidirecte entre Martorell i Barcelona i a partir d'aleshores sense parada tampoc a Martorell Vila. A partir de maig de 2002 es van afegir com a parades de la línia R6 Ildefons Cerdà i Almeda. El febrer de 2008 es van posar en funcionament serveis parcials de la línia R6 entre Martorell Central i Igualada, que formaven part del projecte Metro Comarcal de l'Anoia i permetien oferir trens cada 20 minuts a cadascun dels ramals en hora punta. A la vegada els trens de la línia R6 passaven a parar a totes les estacions excepte Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló i Martorell Vila. El juliol de 2012 es reestructuraven els serveis, passant novament tots els trens de la línia R6 a realitzar el trajecte sencer entre Barcelona i Igualada, sense transbordament a Martorell, i es creaven tres trens semidirectes per sentit en dia feiner denominats R60 sense parada a Magòria, Molí Nou, Colònia Güell, Can Ros, Quatre Camins, Pallejà, El Palau, Martorell Vila, Martorell Enllaç, la Beguda i Can Parellada, amb un estalvi d'uns 5 minuts de temps de trajecte.
Les línies R6/R60 actuals tenen 65,45 km amb un ample de via de 1.000 mm i 30 estacions amb parada (21 estacions línia R60), 11 de les quals subterrànies (entre Pl.Espanya i Cornellà-Riera, Pallejà i Sant Andreu de la Barca). Disposen de doble via en el tram entre Barcelona i Martorell Enllaç, amb electrificació a 1500 V cc. Els trens que cobreixen la línia R6 actualment són les unitats 213 que triguen 1 hora i 32 minuts a completar la línia; els trens de la línia R60 triguen 1 hora i 27 minuts. La línia R6/R60 s'inicia a l'estació de Barcelona Pl.Espanya, habitualment per la nau de les vies 3 i 4, i enfila la Gran Via cap a Magòria-La Campana, Ildefons Cerdà i Europa | Fira, girant cap a Gornal i prenent el recorregut de l'avinguda Carrilet a Sant Josep. El recorregut segueix soterrat per l'Hospitalet-Av.Carrilet cap a Cornellà de Llobregat per sota el passeig dels Ferrocarrils Catalans per Almeda fins a sortir a la superfície després de Cornellà-Riera. Un cop a l'aire lliure passa per sota la ronda Litoral (A-2), les vies de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona i del ramal de mercaderies del Papiol a Can Tunis, ajuntant-se posteriorment a la línia general el ramal de mercaderies d'FGC fins al port de Barcelona. El traçat creua el riu Llobregat i arriba a Sant Boi, continuant la línia cap a l'estació de Molí Nou- Ciutat Cooperativa. El trajecte segueix per la plana del Llobregat per Colònia Güell i Santa Coloma de Cervelló, sense fer-hi parada, fins a passar per l'interior del nucli urbà de Sant Vicenç dels Horts i el baixador de Can Ros. Els trens segueixen per l'intercanviador de Quatre Camins i creuen per sota terra el nucli urbà de Pallejà. La línia continua per la superfície fins a Sant Andreu de la Barca, que també passa sota terra. Al nord de la població hi ha el baixador del Palau i posteriorment enfila un tram pel Vallès Occidental, creuant el riu Llobregat pel congost fins a Martorell Vila | Castellbisbal, on no té parada. El recorregut creua la línia de via ampla de Barcelona a Vilafranca i Tarragona i passa de nou el riu Llobregat per entrar al terme municipal de Martorell, primer amb l'intercanviador de Martorell Central i després l'estació de Martorell Enllaç, punt d'unió dels ramals d'Igualada i Manresa. La línia continua pel ramal d'Igualada cap a Sant Esteve Sesrovires, la Beguda, Can Parellada i Masquefa. La línia continua el seu trajecte sinuós cap a Piera, Vallbona d'Anoia, Capellades, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí, abans d'acabar el trajecte a Igualada. |
