 |
| Funicular de Montjuïc |
 |
 |
| El funicular abans de la
renovació de 1992 (foto: Joan Sans Pont) |
|
El funicular de Montjuïc es va
inaugurar el 24 d’octubre de 1928, després d’unes obres de 14
mesos que havien començat l’abril de 1927, amb motiu de
l’Exposició Universal de 1929. El 23 de juliol de 1929 es va
posar en servei el funicular que sortia de l’estació superior a
l’avinguda Miramar fins al castell. El 1936 amb l’esclat de la
Guerra Civil el funicular de Montjuïc va passar a dependre d’un
comitè obrer. Durant els primers anys de postguerra el funicular
gairebé no circulava per la falta de rendibilitat i les
restriccions. Amb el règim franquista l’estació de Paral·lel va
passar a denominar-se Marqués del Duero i més endavant Paralelo.
El funicular anava perdent viatgers degut a la dificultat per
complir els serveis, viatjant-hi només regularment els que
barraquistes que vivien a la muntanya. El 14 d’octubre de 1965
es va inaugurar una remodelació dels funiculars de Montjuïc, que
va afectar al material mòbil i les instal·lacions, que estaven
en una estat degradat. El 17 de juny de 1970 es posava en servei
el tram de la línia III de metro entre Atarazanas i Pueblo Seco
(actual estació Paral·lel), que va comportar la integració de
l’antic vestíbul del funicular en la nova estació de metro i la
connexió directa entre els dos modes de transport. El 1970 es
posava en servei el telefèric de Montjuïc, entre l’avinguda
Miramar i el castell. El 1971 es va municipalitzar la línia del
funicular. El 12 de gener de 1981 se suspenia el servei, tant al
funicular Paral·lel – Miramar com al funicular Miramar –
Castell, que ja no es reobriria mai. El 17 de juliol de 1984 es
va reobrir el funicular, havent efectuat millores en els
sistemes de control i seguretat, material mòbil i estacions,
convertint-se en un transport d’oci; l’estació de Paralelo va
passar a denominar-se Paral·lel i Miramar va ser Parc de
Montjuïc. La designació de Barcelona com a seu dels XXV Jocs
Olímpics el 1992 i la construcció de l’Anella Olímpica a
Montjuïc va suposar l’impuls per a la renovació total del vell
funicular, que va fer el seu darrer viatge el 6 de març de 1991.
El 24 de juny de 1992 es va inaugurar el nou funicular, que
oferia una capacitat de 8.000 viatgers per hora i sentit amb
funcionament automàtic, que permetria convertir-se en un dels
principals mitjans per accedir a l’Anella Olímpica durant els
Jocs Olímpics. El 30 de desembre de 1995 la nova línia L2 del
metro arribava també a Paral·lel. El 2002 el funicular passava a
formar part del Sistema Tarifari Integrat i incrementava
l’horari de servei. Durant quatre mesos, entre 2015 i 2016, es
va actualitzar i modernitzar el material mòbil al taller de
Tradinsa (Puigverd de Lleida, Segrià), així com el sistema de
comandament i control i es va substituir el cable tractor
superior i inferior i el cable del contrapès. Entre 2019 i 2020
es va fer un desmuntatge complet dels elements de seguretat de
la instal·lació, la substitució d’equips per envelliment
tecnològic i reparacions i actualitzacions en la infraestructura
de la instal·lació. El 2020 van finalitzar les obres de millora
de les estacions del funicular, destacant l’adaptació total a
persones amb mobilitat reduïda de l’estació Parc de Montjuïc i
la instal·lació de portes d’andana a les dues estacions. |
| CARACTERÍSTIQUES
DEL FUNICULAR ACTUAL |
|
Constructor |
Waagner B, Fabus |
 |
|
Data d'inauguració
de la línia original |
24.10.1928 |
|
Data d'inauguració
de la darrera reforma |
24.06.1992 |
|
Tipus de funicular |
Via única amb encreuament central Abt,
amb contracable |
|
Longitud de la línia |
758 m |
|
Altitud estació
inferior (Paral·lel) |
4 m |
|
Altitud estació
superior (Parc de Montjuïc) |
80 m |
|
Desnivell |
76 m |
|
Pendent màxim / mínim |
18% / 3% |
|
Vehicles |
2 x 3 cotxes |
|
Capacitat dels vehicles |
400 persones |
|
Capacitat de transport (en un sol sentit) |
8.000 persones/hora |
|
Velocitat màxima |
10 m/s |
|
Diàmetre del cable |
50 mm |
|
Motorització |
2 x Siemens a estació superior. Tensió a
estació inferior |
|
Amplada de via |
1.200 mm |
 |
Seleccioneu una estació o traçat del
funicular per veure'n informació i
fotos |
Vehicles |
|
Els vehicles del funicular de Montjuïc es van construir l'any
1992 per a la darrera renovació de la línia. Cadascun dels dos
combois del funicular està format per tres cotxes, amb un total
de deu portes de doble fulla per costat, que donen accés als
diversos espais esglaonats que formen cadascun dels cotxes. Els
cotxes tenen una porta d'intercomunicació entre ells, però roman
tancada al públic. Els extrems de la composició són d'accés
lliure, ja que els trens no disposen de personal a bord, podent
observar el recorregut de manera frontal. Cada composició
disposa d'uns pocs seients, que són reservats per a persones que
els necessiten, atès que la concepció del funicular és de
disposar de gran capacitat, assolint 400 viatgers totals en cada
composició de tres cotxes. |
 |
 |
 |
 |
|
El comboi número 2 arribant a Paral·lel (juliol 2016) |
Interior d'un dels cotxes del funicular de Montjuïc (juliol 2016) |
Una altra vista de l'interior del funicular, caracteritzat per disposar
de molt pocs seients (juliol 2016) |
Una altra vista d'un dels tres cotxes de cadascun dels combois del
funicular de Montjuïc (juliol 2016) |
|
Bibliografia recomanada |
|
"Funiculars i telefèrics de Montjuïc. Els transports que van
canviar la història de la muntanya" Ricard Fernández i Valentí,
Viena Edicions (2012) |
"Enciclopèdia dels Transports d'Europa. Vol.1 Els funiculars i
telefèrics" Carles Salmerón i Bosch, Terminus (1994) |
|
