 |
 |
| XC08.Línia
Barcelona - (Aeroport) - Vilanova - Picamoixons |
| Barcelona Sants - El Prat de
Llobregat - (Aeroport) - Vilanova i la G. - St.Vicenç de
Calders - Valls - Picamoixons |
|
| Denominació oficial: Línies
directe Madrid-Barcelona, Picamoixons-Roda (línia 200 adif) i Aeroport-El
Prat (línia 254 adif) | Origen XC08:
Barcelona Sants | Final XC08: La Plana Picamoixons | Antena
XC08: El Prat - Aeroport |
| Ample de via: 1.668 mm |
Longitud:
95,6 km (Barcelona-Picamoixons) |
6,7 km (El Prat-Aeroport) |
Doble via:
Barcelona-Sant Vicenç de Calders |
Electrificació: 3.000 V
cc |
| Estacions de viatgers:
23 en servei |
Terminals de
mercaderies: 1 |
Serveis: Rodalies,
Regionals, Llarg recorregut i mercaderies |
Construcció: 1.881 -
1.883 (Aeroport 1.975) |
 |
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES
LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS |
| Seleccioneu una estació al mapa: |
|
 |
| AMPLIAR MAPA
|
| DESCRIPCIÓ
GENERAL |
 La
línia XC08 forma part de la xarxa convencional de via
ampla d'adif a Catalunya i enllaça Barcelona amb Valls i
La Plana-Picamoixons, passant pel Prat de Llobregat,
Castelldefels, Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de
Calders. La línia té una antena del Prat de Llobregat
fins a l'Aeroport. La línia XC08 està formada per tres
línies atenent als punts quilomètrics existents: de
Barcelona a Roda de Barà correspon al ferrocarril
directe de Madrid a Barcelona (per Saragossa, Casp, Móra
la Nova i Reus, amb el tram de Reus a Roda tancat), de
Picamoixons a Roda hi ha un altre quilometratge i
finalment hi ha la línia de l'Aeroport al Prat, que
antigament tenia una via pròpia fins a Barcelona Sants.
La línia XC08 s'inicia a Barcelona Sants i discorre en
paral·lel amb la línia de Vilafranca fins a la Torrassa,
on gira cap al sud per anar cap a Bellvitge i en
paral·lel amb la línia d'alta velocitat passar sobre el
riu Llobregat. El pas pel Prat de Llobregat es fa sota
terra i un cop passada l'estació les vies passen per
sobre la línia d'alta velocitat per enfilar una llarga
recta per la plana del delta del Llobregat fins a Gavà.
Entre El Prat i Viladecans s'inicia el ramal de
l'Aeroport, on la via sentit sud creua les principals
per sobre mitjançant un salt de moltó. El ramal és de
via única, descrivint una llarga corba de 180 graus que
finalitza a l'estació de l'Aeroport, situada molt a prop
de la terminal T2. Tornant a la línia principal el
traçat a partir de Gavà segueix cap a Castelldefels, on
va a cercar la franja costanera. Entre Platja de
Castelldefels i Sitges hi ha el tram més espectacular de
la línia per superar el massís del Garraf. Aquest pas es
fa mitjançant un gran nombre de túnels en els quals la
doble via es separa i cada via traça els seus túnels,
tot passant arran del mar. A Sitges el traçat es
suavitza, tot i que fins a Vilanova i la Geltrú encara
haurà de superar alguns túnels més. De Vilanova fins a
Sant Vicenç de Calders el traçat és força rectilini i
els trens assoleixen velocitats elevades. A partir de
Sant Vicenç la línia passa a ser de via única, abandona
la costa i puja cap a l'interior. A Roda de Barà hi ha
un intercanviador d'ample que permet el pas de trens cap
a la línia d'alta velocitat, tot i que actualment. En
traçat força sinuós els trens pugen cap a Salomó i
Valls, per acabar en traçat encara sinuós a La Plana
Picamoixons, on s'enllaça amb la línia de Tarragona a
Lleida. |
|
| SERVEIS,
TRENS I EXPLOTACIÓ |
| Rodalies |
|
|
Regionals |
|
| Llarg recorregut |
Euromed i Talgo |
| Mercaderies |
Renfe mercaderies i
operadors privats |
L'explotació de la línia
XC08 té dues zones clarament diferenciades, a
més de l'explotació del ramal de l'Aeroport. De
Barcelona Sants a Sant Vicenç de Calders hi
circulen els trens de Rodalies de les línies R2,
R2 nord i R2 sud, així com els Regionals de les
línies R13, R14, R15 i R16. Els trens de
Rodalies tenen terminals intermèdies a
Castelldefels, Vilanova i Sant Vicenç de
Calders, amb un major nombre de circulacions com
més a prop de Barcelona. Pel ramal del Prat a
l'Aeroport només hi circulen els trens de la
línia R2 nord, amb un servei cada 30 minuts.
Entre Sant Vicenç de Calders, Valls i
Picamoixons, de viatgers hi circulen els trens
de la línia R13, alguns d'ells realitzen el
servei parcial entre Sant Vicenç i Picamoixons,
mentre d'altres cobreixen el trajecte complet de
Barcelona a Lleida. Els trens de Rodalies són
servits per
UT 447,
450 i 451 (de dos
pisos) i unitats
Civia (463, 464 i
465). Els serveis Regionals són servits per
UT 470, 448 o
447. Entre Barcelona i Sant Vicenç també hi ha
circulació de trens de llarg recorregut.
L'Euromed
enllaça Barcelona amb València i Alacant i és
servit per trens de la
sèrie 130. Els altres trens de llarga distància
que circulen per la línia són
els Talgo (Barcelona-Alacant, "Mare Nostrum"
Barcelona-Cartagena, Barcelona-Lorca,
Barcelona-Múrcia),
remolcats per locomotores sèrie 252.
Fins l'any 2007 per tota la línia hi circulaven
trens de mercaderies, però actualment
s'encaminen per la línia de Vilafranca des de
Sant Vicenç. Entre Sant Vicenç i Picamoixons sí
que hi circulen trens de mercaderies, remolcats per
locomotores
253 i
269
(renfe) i locomotores 253 i 335 (operadors privats). |
|
|
| HISTÒRIA |
 La
línia de Barcelona a Vilanova i Valls va nèixer de la
necessitat d'unir la ciutat comtal amb Tarragona per
l'itinerari més curt, que és per la costa. L'itinerari
es va construir segons el model nord-americà, salvant la
barrera del massís del Garraf per un recorregut costaner
amb nombrosos túnels. La línia entre Barcelona i
Vilanova es posava en servei el 1881, el 1882 arribava a
Calafell, el 1883 a Valls i Picamoixons. L'enllaç amb la
línia Tarragona-Reus-Lleida es faria dos anys més tard.
A Barcelona la línia tenia terminal pròpia, que es
situava a Sant Beltran a la falda de la muntanya de
Montjuïc i a tocar del port. El 1887 amb l'obertura de
la rasa del carrer Aragó es construïa l'enllaç entre Can
Tunis la Bordeta, on s'ajuntava amb la línia de
Vilafranca. A Sant Vicenç de Calders el 1887 també es
construïa l'enllaç amb la mateixa línia de Vilafranca.
Entre 1910 i 1915 es construïa la doble via entre
Barcelona i Sant Vicenç, que va requerir perforar
nombrosos túnels al massís del Garraf (13 a la banda mar
i 12 a la banda muntanya, amb un total de 4,3 i 6,3 km).
La línia va formar part entre d'altres de la companyia
MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante) i a partir de 1941 de
Renfe. El 1956 s'electrificava el tram de Barcelona a
Sant Vicenç de Calders, dos anys més tard de Sant Vicenç
a Roda i el 1976 el tram restant fins a Picamoixons. La
línia de Barcelona Sants a l'Aeroport va posar-se en
servei el 1975 per unir amb trens directes cada 20
minuts ambdós punts, a través d'un ramal de via única
totalment segregat amb un punt d'encreuament a Can
Tunis. El 1989 el ramal passa a formar part de la línia
R1 de Rodalies (amb parada a Bellvitge i el Prat) i a
partir de 2006, amb les obres de la línia d'alta
velocitat a Barcelona el ramal queda reduït a una antena
des del Prat. El 2007 es soterrava la línia al
seu pas pel Prat de Llobregat. S'està construint un nou ramal del Prat a la terminal T1 de
l'Aeroport passant per la terminal T2. |
|
| DADES
TÈCNIQUES |
| Rampa característica (‰) |
Barcelona-St.Vicenç C. 27/27 |
St.Vicenç-Picamoixons 17/17 |
| Velocitat màxima
genèrica (km/h) |
Barcelona-Picamoixons 160 |
El Prat-Aeroport 120 |
| Tipologia electrificació |
3 kV. Catenària compensada |
| Longituds
màximes trens (m) |
Viatgers 350
Mercaderies 450 (normal) |
550 (especial)
|
| Blocatges |
Barcelona-St.Vicenç C. BABctc |
St.Vicenç-Picamoixons BAUctc | El Prat-Aeroport
BAUctc |
| Sistemes de seguretat |
Tren terra i ASFA |
|
|
|
Xarxa Convencional de Via
Ampla
