 |
 |
| XC09.Línia
Reus - Móra la Nova - Aragó |
| Reus - Marçà-Falset - Móra la Nova
- Flix - Riba-roja d'Ebre - Faió-La Pobla de Massaluca -
Aragó |
|
| Denominació oficial: Línia
directe Madrid-Barcelona (línia 210 adif) | Origen XC09:
Reus | Final XC09: Faió-La Pobla de Massaluca |
| Ample de via: 1.668 mm |
Longitud:
87,3 km |
Doble via:
no |
Electrificació: 3.000 V
cc |
| Estacions de viatgers:
13 en servei |
Terminals de
mercaderies: 1 |
Serveis: Regionals i mercaderies |
Construcció: 1.890 -
1.892 |
 |
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES
LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS |
| Seleccioneu una estació al mapa: |
|
 |
|
|
| DESCRIPCIÓ
GENERAL |
 La
línia XC09 forma part de la xarxa convencional de via
ampla d'adif a Catalunya i enllaça Reus amb Aragó,
passant per Marça-Falset, Móra la Nova, Flix, Riba-roja
d'Ebre i Faió-La Pobla de Massaluca. La línia segueix
fins a Saragossa, per Casp. La línia forma part del
directe de Madrid a Barcelona, atenent als punts
quilomètrics, que procedent d'Aragó entrava a Catalunya
fins a Reus, des d'aquí seguia cap a Roda de Barà
(actualment només hi ha un tram obert per a
mercaderies), Vilanova i Barcelona.
La línia XC09 s'inicia a s'inicia a Reus, on deixa la
línia a Lleida a la dreta, per seguir per les primeres
estribacions de la comarca del Baix Camp, salvar algunes
rieres com la de Maspujols i anar a cercar la serra de
Pradell. El traçat segueix per la riba de l'embassament
de Riudecanyes cap a Duesaigües, on hi ha dos vidauctes
molt singulars si bé el més gran i conegut és el dels
Masos. El viaducte és de pedra i totxo, amb 14 arcades
repartides en dos nivells. L’altre, de dimensions més
reduïdes, es va construir amb el mateix tipus de
materials que l’anterior i té 9 arcades disposades en
dos pisos. La línia ben aviat s'endinsa al llarg túnel
de l'Argentera, de 4.044 metres de longitud i que és el
més llarg de Catalunya de la xarxa convencional de via
ampla (no urbà). Just a la sortida del túnel hi ha
l'estació de Pradell i ara la línia comença el descens
cap a l'estació de Marçà-Falset. Sortint de Falset la
línia segueix baixant cap a Capçanes, descrivint un
llarg traçat per canviar de nivell. La línia circula pel
costat del pantà dels Guiamets i molt aviat entra a la
vall del riu Ebre fins arribar a Móra la Nova. A Garcia
el ferrocarril passa el riu i segueix pujant per la seva
riba dreta, discorrent pel pas de l'Ase fins a Ascó, on
la vall s'obre per seguir cap a Flix i Riba-roja sempre
vorejant el riu Ebre. El darrer tram fins a Faió va ser
modificat quan es va fer la presa de l'embassament de
Riba-roja els anys seixanta del segle XX i consisteix en
un tram amb tres túnels que sumen 6,7 km, que desemboca
a la nova estació de Faió-La Pobla de Massaluca, ja a la
zona limítrof entre Catalunya i Aragó. |
|
| SERVEIS,
TRENS I EXPLOTACIÓ |
| Rodalies |
no |
|
Regionals |
|
| Llarg recorregut |
no |
| Mercaderies |
Renfe mercaderies i
operadors privats |
L'explotació de la línia
XC09 és molt homogènia, circulant únicament
trens regionals de viatgers i mercaderies. Els
Regionals són els de les línies R15 i de Mitjana
Distància que segueixen cap a Saragossa i
Madrid. Hi ha diverses estacions terminals
intermèdies dels serveis a Móra la Nova, Flix i
Riba-roja d'Ebre. A més, també hi ha serveis
entre Móra la Nova i Zaragoza. Tots els serveis Regionals són
servits per
UT 470 o 448.
Hi ha molts trens de mercaderies en circulació
per la línia, que és utilitzada com a via
d'anada dels trens cap a l'interior de la
Península. De tornada es sol utilitzar més la
línia de Saragossa a Lleida i Tarragona. A més
dels trànsits de mercaderies de llarg recorregut
hi ha itineraris per la línia fins a Flix
(sobretot del tren de sal procedent de Manresa)
i ja a l'Aragó hi ha trens carboners que
abasteixen la central tèrmica d'Andorra (Teruel)
i que fan el trajecte des del port de Tarragona. Els trens són remolcats per
locomotores
253 i
269
(renfe) i locomotores 253 i 335 (operadors privats). |
|
|
| HISTÒRIA |
 La
línia de Reus a Móra la Nova i Aragó forma part de la
línia dels ferrocarrils directes de Madrid a Zaragoza i
Barcelona. La seva construcció tenia com a objectiu
disposar de la línia el més curta possible entre
Barcelona i Madrid. El recorregut sortia de Barcelona
per la línia ja construïda cap a Vilanova, Sant Vicenç
de Calders i Roda de Barà. A partir de Roda de Barà és
on s'iniciaria el nou recorregut, ideat pel mateix
industrial que va construir la de Valls. Es va completar el
1884 el tram de Roda a Reus. A partir de Reus la construcció era
molt més complicada, convertint-se en una de les
darreres grans línies de ferrocarril construïdes a
Catalunya del tipus clàssic. El 1890 la línia arribava a
Marçà-Falset, un cop construït el llarg túnel de
l'Argentera. El 1891 el primer tren entrava a Móra la
Nova i el 1892 arribava fins a Faió. Un any més tard
arribava a Casp i el 1894 la línia enllaçava amb
Zaragoza. La idea originària era que a partir de Casp la
línia es dirigís cap a Molina de Aragón sense passar per
Zaragoza per l'itinerari més curt.
A Móra la Nova es va construir un gran dipòsit de trens
ja que es van establir tres punts intermedis entre
Barcelona i Madrid distants uns 150 km. A més de Móra hi
havia Zaragoza i Arcos de Jalón.
La línia inicialment va formar part de la Companyia dels
Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) i
posteriorment de la companyia MZA
(Madrid-Zaragoza-Alicante). A partir de 1941 va passar a
formar part de Renfe. La línia entre Reus i Móra la Nova
es va electrificar l'any 1957 però el tram restant entre
Móra i Zaragoza no va ser electrificat fins el 1980, de
manera que fins aleshores el dipòsit de Móra va mantenir
encara gran part del seu esplendor. El 1967 es desviava
el recorregut entre Riba-roja i Faió per la construcció
del nou embassament de Riba-roja que inundaria part de
l'antiga traça. El nou trajecte suposava la construcció
de dos nous túnels de 3,0 i 3,7 km de llarg. El 1992 es
tancava per a la circulació de trens de viatgers el tram
de Roda a Reus, deixant únicament per a mercaderies el
tram de Reus a Constantí i el Morell. |
|
| DADES
TÈCNIQUES |
| Rampa característica (‰) |
Reus-Móra 14/17 |
Móra-Aragó 16/19 |
| Velocitat màxima
genèrica (km/h) |
Reus-Móra 130 | Móra-Aragó
140 |
| Tipologia electrificació |
3 kV. Catenària compensada |
| Longituds
màximes trens (m) |
Viatgers 350
Mercaderies 500 (normal) |
575 (especial)
|
| Blocatges |
BAUctc |
| Sistemes de seguretat |
Tren terra i ASFA |
|
|
|
Xarxa Convencional de Via
Ampla
