 |
 |
| XC05.Línia
Tarragona - Reus - Lleida |
| Tarragona - Reus - La
Plana-Picamoixons - Montblanc - Les Borges Blanques -
Lleida |
|
| Denominació oficial: Línia
Lleida-Tarragona (línies 200, 230 i 210 adif) | Origen XC05:
Tarragona | Final XC05: Lleida |
| Ample de via: 1.668 mm |
Longitud: 103,5 km |
Doble via: Tarragona -
Reus |
Electrificació: 3.000 V
cc |
| Estacions de viatgers:
17 en servei |
Terminals de
mercaderies: 2 |
Serveis: Rodalies, Regionals
i mercaderies |
Construcció: 1.856 -
1.865 |
 |
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES
LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS |
| Seleccioneu una estació al mapa: |
|
 |
| |
| DESCRIPCIÓ
GENERAL |
 La
línia XC05 forma part de la xarxa convencional de via
ampla d'adif a Catalunya i enllaça Tarragona i Lleida, passant per
Reus, la Plana- Picamoixons, Montblanc i les Borges
Blanques. El traçat s'inicia a Tarragona, deixant la
línia de València a l'esquerra i, fins a Reus discorre
per tota la plana del Camp, entre les indústries
químiques de la zona. El pas del traçat per Reus és
força peculiar ja que anteriorment l'estació en aquesta
línia quedava en cul-de-sac. Per tal d'evitar maniobres
es va construir un by-pass, de manera que els trens
giren 180º i segueixen cap a Lleida, deixant la línia de
Móra la Nova a l'esquerra. El recorregut entre Reus i
Picamoixons discorre per la plana del Baix i l'Alt Camp,
creuant el riu Francolí per un imponent pont metàl·lic
just abans d'arribar a l'estació de La
Plana-Picamoixons, on enllaça amb la línia procedent de
Valls. Fins a Montblanc el traçat es complica
lleugerament per tal de superar el congost del riu
Francolí, passant per diversos ponts. El traçat segueix
ascendint cap a L'Espluga de Francolí i Vimbodí, passant
posteriorment pel túnel de Tarrés i arribar a Vinaixa,
per sota el llarg viaducte de la línia d'alta velocitat.
Fins a les Borges Blanques el recorregut encara no és
fàcil, circulant entre els turons de les Garrigues. El
darrer tram de línia discorre ja per la plana de Lleida.
L'entrada a Lleida es fa per un pont sobre el riu Segre,
en paral·lel a la línia d'alta velocitat i juntament amb
les línies de Manresa i la Pobla. La línia disposa
de dos PAET (Punts d'Apartador i Estacionament de
Trens), que són apartadors tècnics entre Vimbodí i
Vinaixa i entre Vinaixa i La Floresta. |
|
| SERVEIS,
TRENS I EXPLOTACIÓ |
| Rodalies |
|
|
Regionals |
|
| Llarg recorregut |
no |
| Mercaderies |
Renfe mercaderies i
operadors privats |
L'explotació de la línia
XC05 té tres trams clarament diferenciats. De
Tarragona a Reus és on hi ha el major moviment
de trens, amb els serveis de Rodalia del Camp de
Tarragona RT1 i Regionals de les línies R14 i
R15. Alguns trens
regionals finalitzen el seu recorregut a Reus.
Els trens de la línia R14 segueixen el seu recorregut per tota la
línia fins a Lleida, via Picamoixons. A Picamoixons s'ajunten a la
línia els serveis de la línia R13, compartint
solcs amb la línia R14 fins a Lleida. A La
Plana-Picamoixons finalitzen alguns serveis
parcials de la R14 des de Tarragona. Els serveis
de Rodalia i Regionals són servits per
UT 470 i UT 448.
El trànsit de mercaderies més intens es produeix
entre Tarragona i Reus, des d'on molts trens
segueixen cap a Móra la Nova i d'altres entren a
la terminal de mercaderies de Constantí. No
obstant, per tota la línia hi ha trens de
mercaderies de tipologies diverses, remolcats per
locomotores
253 i
269 (renfe) i 253
i 335 (operadors privats). |
|
|
| HISTÒRIA |
 El
primer tram de la línia entre Reus i Tarragona va
posar-se en servei el 1856, per connectar amb el port de
Tarragona i donar sortida a les mercaderies de la
capital del Baix Camp. Més endavant, el 1863 la línia es
prolongaria de Reus fins a Montblanc, el 1865 a
l'Espluga de Francolí i Vimbodí, el 1872 a Vinaixa, el
1874 a Les Borges Blanques, el 1878 a Juneda i finalment
el 1879 a Lleida, on enllaçava amb la línia ja existent
de Zaragoza a Barcelona. La línia formarà part de la
"Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España"
i a partir de 1941 de Renfe. El 1952 es duplicava la
línia de Tarragona a Reus, degut a l'elevat trànsit de
trens existent i el 1957 es va electrificar aquest tram.
El 1967 es clausurava l'estació terme original de
"Reus-Avinguda", que servia només als trens de la línia
de Reus a Tarragona i de Reus a Lleida. S'unificaven
així les dues estacions de Reus al passeig de Mata
(l'actual) per on ja circulaven i paraven els trens de
la línia directa Roda-Reus-Móra. El 1976 s'electrificava
la línia de Reus fins a Lleida i el 1990 es posava en
servei el by-pass de Reus, que evitava als trens haver
d'invertir la marxa. A primers anys 2000 es van posar en
servei dos apartadors (Riu Milans i Canal d'Urgell) per
incrementar la capacitat de la línia. Entre el 2003 i el
2006 els trens que utilitzaven la línia d'alta velocitat
entre Madrid i Lleida seguien per aquesta línia fins a
Barcelona, utilitzant primer l'intercanviador d'ample de
Lleida i més endavant el de Puigverd. |
|
| DADES
TÈCNIQUES |
| Rampa característica (‰) |
Tarragona-Reus 15/1 |
Reus-Picamoixons 14/3 | Picamoixons-Lleida 17/17 |
| Velocitat màxima
genèrica (km/h) |
Tarragona-Picamoixons 140 |
Picamoixons-Lleida 160 |
| Tipologia electrificació |
3 kV catenària compensada |
| Longituds màximes trens
(m) |
Viatgers
350 |
Mercaderies 500
(normal) | 575 (especial)
|
| Blocatges |
Tarragona-Reus BAD |
Reus-Lleida BAUctc |
| Sistemes de seguretat |
Tren terra i ASFA |
|
|
|
Xarxa Convencional de Via
Ampla
