 |
 |
| XC07.Línia
Montcada - Vic - Puigcerdà |
| Montcada Bifurcació -
Granollers-Canovelles - La Garriga - Vic - Ripoll -
Ribes de Freser - Puigcerdà - La Tor de Q. |
|
| Denominació oficial: Línies
Barcelona - Ripoll i Ripoll - Puigcerdà (línia 222 adif) | Origen XC07:
Montcada Bifurcació | Final XC07: La Tor de Querol |
| Ample de via: 1.668 mm |
Longitud:
148,8 km |
Doble via:
no |
Electrificació: 3.000 V
cc |
| Estacions de viatgers:
28 en servei |
Terminals de
mercaderies: 2 |
Serveis: Rodalies i
mercaderies |
Construcció: 1.876 -
1.929 |
 |
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES
LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS |
| Seleccioneu una estació al mapa: |
|
 |
|
|
| DESCRIPCIÓ
GENERAL |
 La
línia XC07 forma part de la xarxa convencional de via
ampla d'adif a Catalunya i enllaça Montcada amb
Puigcerdà i la Tor, passant per Granollers, La Garriga,
Vic, Ripoll i Ribes de Freser. La línia és tota de via
única, amb apartadors a les estacions per a fer els
encreuaments. En realitat la línia Montcada- Puigcerdà
la formen dues línies: la de Barcelona a Ripoll, que
antigament seguia cap a Sant Joan de les Abadesses, i la
del transpirinenc, de Ripoll a Puigcerdà i La Tor.
El traçat s'inicia a Montcada Bifurcació, on deixa la
línia de Manresa a la dreta i guanya cota per passar-la
de nou per sobre a les proximitats de Montcada i
Reixac-Sant Joan. A través de la plana del Vallès
Oriental i seguint les valls dels rius Besòs i Congost
passa sota la línia Papiol-Mollet per seguir cap a
Mollet (on s'uneix el ramal que va a la factoria Alstom), Granollers i La Garriga. La línia segueix per
l'estret del riu Congost on passa per diversos ponts i
túnels en un sinuós recorregut ascendent cap a la plana
de l'Osona. El recorregut es suavitza fins a arribar a
Vic, ciutat per la que passa mitjançant un
semi-soterrament. El traçat segueix cap al nord i passa
cap a la vall del riu Ter per discórrer pels darrers
pobles de la plana vigatana com són Manlleu i Torelló. A
partir de Sant Quirze de Besora el traçat es complica
fins arribar a Ripoll. Deixant a la dreta l'antiga línia
de Sant Joan de les Abadesses, enfila la vall del Riu
Freser pujant fins a Ribes de Freser amb pendents encara
no gaire pronunciades. La línia gira cap a l'oest i
segueix el riu Rigard, assolint aquí sí ja rampes més
que considerables. A prop de Planoles el recorregut
creua el riu i es situa a la riba esquerre, pas que
hauria d'haver fet abans donada la inestabilitat dels
terrenys però es va fer així per motius militars en el
moment de la seva construcció. De Planoles a Toses hi ha
una de les obres més singulars de la línia, com és
l'anomenat túnel de Cargol. Aquest túnel helicoidal de
230 metres de radi permet que en molt poc espai el tren
guanyi cota ràpidament, pujant un total de 80 metres. Un
cop passat el baixador de Toses el tren s'endinsa al
túnel que salva la collada i que fa 3904 metres de
llarg. A la sortida del túnel, i ja a la Cerdanya, el
tren baixa cap a l'estació de La Molina, que situada a
1420 metres es converteix en l'estació més alta de la
xarxa de via ampla a la Península. El traçat segueix
baixant per la vall del riu d'Alp tot i que a molta
alçada respecte el fons de la vall. A partir del
baixador d'Urtx-Alp entra a la plana de la Cerdanya i
recorre el tram fins a Puigcerdà en un tram obert i
lluminós, després de creuar un jove riu Segre. De Puigcerdà a La Tor de Querol hi ha una via
per a cada ample de via (l'ibèric i l'internacional) i
en un recorregut en línia recta arriba fins a l'estació
final a la Catalunya Nord, on s'enllaça amb la xarxa de la
SNCF. |
|
| SERVEIS,
TRENS I EXPLOTACIÓ |
| Rodalies |
|
|
Regionals |
no |
| Llarg recorregut |
no |
| Mercaderies |
Renfe mercaderies |
| L'explotació de la línia
XC07 és molt uniforme, donat que només hi
circula bàsicament una tipologia de trens. Per
tota la línia hi circulen serveis de la línia
R3, amb origen tots ells a l'Hospitalet de
Llobregat i que circulen per la línia a partir
de Montcada Bifurcació, amb finals a
Granollers-Canovelles, La Garriga, Vic, Ripoll,
Ribes de Freser, Puigcerdà i la Tor de Querol.
El fet que tota la línia sigui de via única en
condiciona la seva capacitat malgrat les 20
estacions amb apartador del recorregut,
havent-hi més trens més a prop de Barcelona i
reduint-se a mesura que es va incrementant la
distància. Tots els trens de la línia R3 són
servits per UT 447.
A més dels trens de viatgers hi ha un petit
trànsit de mercaderies. Hi ha un tren setmanal
que ve de Còrdova i va fins a la fàbrica de
pastes Gallo, que disposa d'apartador propi
entre Parets i Granollers. El tren inverteix la
marxa a Granollers-Canovelles. Hi ha un segon
tren de mercaderies setmanal que ve de Tarragona
i va fins a la Casa Tarradellas, utilitzant
l'estació de mercaderies de Vic. Els dos trens
de mercaderies van remoclats habitualment per
locomotores
253. |
|
|
| HISTÒRIA |
 La línia de Barcelona a Sant Joan va nèixer amb
l'objectiu de transportar el carbó des del Pirineu fins
a Barcelona, i per aquest motiu utilitzava la línia de
França entre Granollers i la ciutat comtal. El 1876 es
posava en servei el tram entre Granollers i Vic i el
1880 arribava fins a Ripoll i Sant Joan de les
Abadesses. El 1883 es creava una línia pròpia des de les
Franqueses fins a Montcada, on enllaçava amb la línia de
Manresa i que portava directament a Barcelona. La línia
formarà part de la "Compañía de los Caminos de Hierro
del Norte de España". El tram
de Ripoll a Puigcerdà va néixer amb vocació
d'internacional, a l'enllaçar a Puigcerdà i La Tor amb
la xarxa francesa de ferrocarrils i fins i tot s'havia
plantejat en diverses ocasions la conversió de la línia
a ample internacional, encara que mai es va arribar a
executar. La línia va ser construïda per l'Estat i es va posar en servei l'any 1919
entre Ripoll i Ribes de Freser i el 1923 entre Ribes i
Puigcerdà. El 1928 s'electrifica la línia entre Montcada
i Sant Joan de les Abadesses a 1.500 V. L'any 1929, amb
la inauguració del tram final de la línia entre
Puigcerdà i La Tor de Querol, també s'electrifica la
línia des de Ripoll. El 1941 tota el traçat passa a
dependre de Renfe. El 1965 s'eleva la tensió de la
línia de 1.500 a 3.000 V, per unificar-la amb la resta
de la xarxa catalana. El 1980, pel centenari de la línia
de Sant Joan, aquesta es va tancar definitivament al
trànsit ferroviari entre Ripoll i Sant Joan de les
Abadesses, després de diversos anys de decadència;
actualment és una via verda. El 2002 es posava en servei
l'estació semi-soterrada de Vic. |
|
| DADES
TÈCNIQUES |
| Rampa característica (‰) |
Montcada-Vic 22/16 |
Vic-La Tor 45/45 |
| Velocitat màxima
genèrica (km/h) |
Montcada-Vic 140 | Vic-La
Tor 125 |
| Tipologia electrificació |
3 kV. Montcada-Puigcerdà catenària compensada
| Puigcerdà-La Tor catenària no compensada |
| Longituds
màximes trens (m) |
Mercaderies 180 (normal) |
250 (especial)
|
| Blocatges |
Montcada-Vic BAUctc |
Vic-Puigcerdà BLAUctc | Puigcerdà-La Tor BT |
| Sistemes de seguretat |
Tren terra i ASFA |
|
|
|
Xarxa Convencional de Via
Ampla
