 |
 |
| XC15.Estacions
i línies de la ciutat de Barcelona |
| Sants - Estació de França - Sagrera
- Plaça Catalunya - Arc de Triomf - La Sagrera-Meridiana
- Sant Andreu Arenal - Torre del Baró - Montcada
Bifurcació - Passeig de Gràcia - El Clot-Aragó - Sant
Andreu Comtal |
|
| Línies XC15: Barcelona Sants -
Pl.Catalunya - Montcada Bifurcació | Barcelona Sants - Passeig
de Gràcia - St.Andreu Comtal | Passeig de Gràcia - Barcelona
Estació de França | Arc de Triomf - El-Clot Aragó | Ramal de les
Aigües (St.Andreu C.-Montcada Bifurcació) | Ramal Triangle
Ferroviari - Tallers Talgo de St.Andreu |
| Ample de
via: 1.668 |
Longitud
total línies:
35,2 km |
Doble via:
Tot excepte ramal tallers Talgo |
Electrificació: 3.000 V
cc |
| Estacions de viatgers:
11 en servei |
Terminals de
mercaderies: 0 |
Serveis: Rodalies,
Regionals i Llarg recorregut |
Construcció: 1.848 -
1.977 |
 |
FOTOS I INFORMACIÓ DE TOTES
LES ESTACIONS I LES SEVES PROXIMITATS |
| Seleccioneu una estació al mapa: |
|
 |
|
|
| DESCRIPCIÓ
GENERAL |
 La
línia XC15 forma part de la xarxa convencional de via
ampla d'adif a Catalunya. A la ciutat de Barcelona les
línies de la xarxa convencional bàsicament descriuen dos
traçats bàsics, amb un punt en comú a l'estació de
Sants. La primera línia va de Sants a St.Andreu Comtal
via carrer Aragó, mentre que la segona línia enllaça
Sants amb Montcada Bifurcació per Plaça Catalunya. Hi ha
una antena cap a l'Estació de França des del carrer
Aragó, amb enllaç amb Passeig de Gràcia i Clot-Aragó. A
més d'aquestes línies hi ha diversos enllaços que
completen els recorreguts per la ciutat de Barcelona.
La línia de Sants a St.Andreu Comtal (8,6 km) s'inicia a
l'estació de Barcelona Sants i discorre en túnel per
l'avinguda Roma, en paral·lel amb la línia cap a
Pl.Catalunya, fins enfilar el carrer Aragó. Al Passeig
de Gràcia hi ha un baixador i a l'alçada de l'avinguda
Diagonal en surt un ramal cap a l'Estació de França. La
línia principal segueix cap al Clot-Aragó, on es retroba
amb l'altra branca que va cap a l'Estació de França. En
un tram amb quatre vies, dues per a la línia cap a
Granollers i dues per a la línia cap a Mataró es surt a
l'exterior i es circula per la zona en obres de la
futura estació de la Sagrera, amb la nova línia d'alta
velocitat de Figueres entre les vies de les línies de
Mataró i Granollers. Al Triangle Ferroviari la línia
principal segueix cap a Sant Andreu Comtal.
La línia de Sants a Montcada Bifurcació (13,2 km)
comença a Barcelona Sants i després d'anar per
l'avinguda Roma passa per sota algunes cases fins
arribar a la plaça Universitat i la Ronda cap a la plaça
Catalunya. El traçat segueix cap a Arc de Triomf i
posteriorment cap a l'avinguda Meridiana. A Marina (on
es va iniciar la construcció d'una estació) hi ha
enllaços per seguir cap a St.Andreu Arenal (amb un salt
de moltó invertit) i El Clot-Aragó. Des del Clot-Aragó
els trens poden anar cap a Arc de Triomf o bé cap a
l'Estació de França. Per l'avinguda Meridiana el traçat
té un baixador a l'intercanviador de Sagrera-Meridiana i
una estació a Sant Andreu Arenal. Al nus viari de la
Trinitat la línia surt a l'exterior i abans d'arribar a
Montcada Bifurcació hi ha el baixador de Torre del Baró.
El ramal de l'Estació de França (3,9 km) té un tram amb
doble via entre les bifurcacions Aragó i Clot, on hi ha
un enllaç amb la línia procedent del Clot (1,9 km).
Entre la bifurcació Clot i l'Estació de França hi ha
tres vies, amb trams a l'aire lliure i trams soterrats.
Completen els enllaços el ramal d'accés als tallers de
Talgo de St.Andreu Comtal (1,1 km) i el ramal de les
Aigües fins a Montcada Bifurcació (2,4 km). |
|
| SERVEIS,
TRENS I EXPLOTACIÓ |
| Rodalies |
|
|
Regionals |
|
| Llarg recorregut |
Euromed i Talgo |
| Mercaderies |
no |
Per la línia XC15 els trens
de Rodalies circulen per totes les línies. La R1
i RG1 utilitza la línia entre Sants i Arc de Triomf,
per posteriorment anar cap al Clot-Aragó,
Sagrera i dirigir-se cap a la línia de la costa.
La R2, R2 nord i R2 sud són les úniques de
Rodalies que utilitzen el túnel del carrer
Aragó. La R2 sud a partir de Passeig de Gràcia
va cap a l'Estació de França, mentre que les
altres dues van cap al Clot i Sant Andreu
Comtal. La R3 i la R4 utilitzen el túnel de
Pl.Catalunya i l'avinguda Meridiana, seguint cap
a Sant Andreu Arenal i Montcada Bifurcació. La
línia R7 només arriba fins a Sant Andreu Arenal
des de Montcada Bifurcació. Els trens de
Rodalies són servits per
UT 447,
450 i 451 (de dos
pisos) i unitats
Civia (463, 464 i
465).
Els trens Regionals de les línies R13, R14, R15
i R16 inicien trajecte a l'Estació de França i
van cap al sud per Passeig de Gràcia i Barcelona
Sants. La línia R11 utilitza el tram de Sants a
Sant Andreu Comtal per Passeig de Gràcia mentre
que la R12 és l'únic Regional que circula per
Plaça Catalunya i Meridiana.
Els trens de llarg recorregut tenen base als
tallers de Sant Andreu o bé a l'Estació de
França, circulant de buit fins a Barcelona Sants
o Barcelona Estació de França pel ramal de
connexió del Triangle Ferroviari. Així, els
trens de llarg recorregut utilitzen bàsicament
el túnel del carrer Aragó i la connexió amb
l'Estació de França. Dels trens de llarg
recorregut destaca l'Euromed que enllaça
Barcelona amb València i Alacant, servit per
trens de la
sèrie 130. Els altres trens de llarga
distància que circulen per la línia són els
Talgo (Barcelona-Alacant, "Mare Nostrum"
Barcelona-Cartagena, Barcelona-Lorca,
Barcelona-Múrcia), remolcats per locomotores
sèrie
252. |
|
|
| HISTÒRIA |
 La
primera estació en construir-se a la ciutat va
correspondre a la línia del ferrocarril de Mataró,
l'estació capçalera de la qual es va situar entre la
Barceloneta i la Ciutadella, a l'inici de l'Avinguda del
Cementiri. La línia de Mataró discorria per la franja
litoral, on es van construir les estacions del Poblenou
(1.905) i el Bogatell (1.903). Molt a prop d’aquella,
però dintre del recinte emmurallat, es va construir la
segona estació que va tenir la ciutat, la de la línia de
Granollers, on es troba avui l’estació de França, en uns
terrenys que limitaven amb el carrer Ocata. Després de
passar la muralla, el seu traçat discorria fins a
l'actual plaça de les Glòries, Clot i Sant Andreu-Rec
Comtal. La tercera estació en construir-se va ser la del
ferrocarril de Martorell, a la zona coneguda com Riera
d’en Malla, avui dia Plaça de Catalunya amb Ronda
Universitat. El traçat del 1854 per la ciutat discorria
per la Plaça Letamendi, carrer Aragó i Avinguda Roma,
per seguir cap a Sants. El 1862 el ferrocarril de
Barcelona a Saragossa (per Manresa) va crear el seu
traçat propi d’entrada a Barcelona des de Montcada, a
través de l’avinguda Meridiana. L'estació es va situar
en els terrenys del que més tard seria el carrer
Vilanova, a la zona dels Horts de Sant Pere, l'actual
estació del Nord. L’ultima de les últimes grans
estacions en construir-se a Barcelona va ser la de la
companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova y
Barcelona (VVB), que posteriorment canviaria la seva
denominació per Ferrocarriles Directos de Madrid
y Zaragoza a Barcelona. Inaugurat el seu primer tram el
1881, tenia la seva estació de capçalera a la zona
coneguda com Horts de Sant Beltrán, molt pròxima a les
drassanes. El seu traçat discorria per darrere de la
muntanya de Montjuïc, paral·lel a la carretera del
Morrot i seguia cap al Prat de Llobregat. El 1875 es
crea la companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a
Barcelona i França (TBF),
que havia anat progressivament absorbint les línies de
Mataró, Granollers, Martorell i finalment Vilanova. El
1882 es va completar el traçat que unia les línies pels
carrers Aragó (en rasa) i Marina, quedant fora de servei
l'estació de la Riera d'en Malla. El 1887 es creava un
enllaç entre el Prat de Llobregat i l'estació de la
Bordeta, a Sants, passant tots els trens a circular per
aquest tram i finalitzant tots els trajectes a la
central Estació de França, que es remodelaria totalment
el 1929 coindicint amb l'Exposició Universal. Després de
no prosperar la fusió del TBF amb la companyia del Nord,
la gran companyia de Madrid a Zaragoza y Barcelona (MZA)
acabaria adquirint-la el 1899. El 1902 s’inaugurava el
baixador de Passeig de Gràcia en el seu encreuament amb
el carrer Aragó.
El 1917 es creava al Morrot, en
terrenys guanyats al mar, la gran estació de mercaderies
de la ciutat de Barcelona aprofitant també les
instal·lacions que havia deixat sense servei el
ferrocarril de Vilanova i Valls. El 1918 es creava
l'estació de mercaderies de la Sagrera i el 1929
s'ampliava el baixador de Sants. El 1933 la companyia
del Nord prolongava la línia des de l’estació del Nord
cap a Arc de Triomf i Plaça Catalunya en traçat
subterrani. El 1941 totes les línies passaven a formar
part de Renfe. El 1955 es soterrava la línia de
ferrocarril per l'avinguda Meridiana. El 1956
s'electrifica la línia entre Barcelona, Vilanova i
Tarragona i un any després s'inicia la cobertura de la
rasa del carrer Aragó i la construcció de l'enllaç
directe entre Passeig de Gràcia i El Clot-Aragó. El 1960
s'inaugura el baixador soterrat del Passeig de Gràcia.
Entre 1960 i 1965 es construeix el ramal Besòs, per
connectar la línia del Maresme (a prop de St.Adrià de
Besòs) amb la Sagrera i St.Andreu Comtal. El 1965 es
completava el soterrament entre St.Andreu i el nus de la
Trinitat, tancant-se els tallers que existien a l'actual
parc de Can Dragó. El 1972 es construeix l'estació del
Clot-Aragó subterrània, el ramal de les Aigües i es
tanca l'Estació del Nord. El 1977 es perllongava la
línia de Pl.Catalunya a Sants i dos anys més tard es
completava Barcelona Sants com la gran estació central
barcelonina. El 1989 es tanca l'Estació de França i
s'aixequen les vies fins a Sant Adrià de Besòs, per
deixar espai per a la Vila Olímpica. Els trens del
Maresme a partir d'aleshores s'encaminaran cap a
Barcelona pel ramal Besòs i la Sagrera. El 1992 es
reobre l'Estació de França, havent remodelat també el
ramal d'accés des de Glòries i Aragó, amb el soterrament
del tram final per l'avinguda Diagonal. El 2008 arriba a
l'estació de Sants la nova línia d'alta velocitat (LAV)
des del Camp de Tarragona, que comporta la remodelació
de la terminal. Aquell mateix any també s'iniciaven les
obres de la futura estació central de Barcelona Sagrera.
El 2011 s'inaugurava la nova estació de La
Sagrera-Meridiana i es cobrien les vies a la sortida de
Sants. El 2013 es posava en servei la LAV cap a
Figueres, amb el nou túnel entre Sants i Sagrera i que suposaria la reordenació de vies a la zona
de St.Andreu Comtal. |
|
|
Xarxa Convencional de Via
Ampla
